XXVI Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira

L’autor

Lluís Miret (Gandia, 1973) és doctor en Economia i professor tant en un institut com a la Universitat Politècnica de València. Publica en prestigioses editorials internacionals articles i llibres sobre diferents aspectes de l'economia, especialment sobre innovació i medi ambient, però la seua veritable passió és la literatura.

Ha conreat diversos gèneres, especialment la literatura per a joves. Amb el relats infantils Jordi i el tresor de les vint perles i Les aventures del mag Xaviton, que en breu publicarà Tàndem, va guanyar el Premi Carmesina i el Premi Vicenta Ferrer Escrivà, respectivament.

És autor de vora mitja dotzena d’obres juvenils, reconegudes amb guardons com ara el Ramon Muntaner per Les Valls dels Bandolers o el Premi Mallorca per PQPI Connection.

Pel que fa a la literatura per a adults, la seua primer novel·la, Local Hero, va obtenir el Premi Les Talúries de Lleida. Amb L’ombra del mal ha guanyat el XXVI Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira.

L’obra

L’any 1614, al poble d’Agres, es produeix un doble segrest per part d’uns bandolers. La circumstància commociona els habitants i desencadena una successió de fets violents, intrigues polítiques i lluites de poder amb conseqüències totalment imprevisibles. Dos relats més se sumen a aquesta novel·la ambientada al segle xvii: d’una banda, la història de l’arribada d'un vell professor de teologia al convent de Benigànim per a estudiar uns suposats miracles i, de l’altra, les súpliques d'un antic secretari del duc de Gandia acusat d'assassinat.

Encara que les tres històries són en aparença independents, van mostrant al lector uns lligams tan subtils com poderosos. El llibre comença com una novel·la d'aventures amb cavalls, trabucs i roders; també podria passar per una novel·la negra on els crims se succeeixen i on cal resoldre un misteri i buscar un culpable, però el lector no tarda a adonar-se que tracta de més coses: la mala consciència, els desitjos de venjança, els mecanismes que sustenten el poder o la necessitat de creure.

Acció, intriga, delictes de sang, sexe, baixes passions... es donen cita en aquest relat ben travat, en el qual estan implicats tots els estaments de la societat valenciana de l’època.
 

Declaracions de Lluís Miret

«Quan un escriu una novel·la d'aventures, la violència apareix com un ingredient necessari, quasi imprescindible. De manera que els escriptors contribuïm a banalitzar-la.»

«Jo tenia una novel·la plena d'arcabussades, morts i bandolers, però m'abellia anar més enllà. Canviar el registre i tractar d'aprofundir no tant en el passat dels personatges com en el seu futur. Perquè ningú no ix indemne del contacte directe amb la violència.»

«El mal projecta una ombra que persegueix a tots aquells que toca, i que pot arribar a transformar-nos. El mal provoca odi i venjances, causa mala consciència, enfonsa fortunes... El mal i la violència justifiquen noves dosis de maldat i violència. I jo volia escriure de tot açò sense les autolimitacions que implica la novel·la juvenil. Però, en tot cas, no volia renunciar tampoc ni a l'acció de les novel·les d'aventures, ni al misteri i la intriga pròpia d'una història d'assassinats. Volia una novel·la amena i profunda alhora.»