XXV Premi de Narrativa Constantí Llombart

XXV Premi de Narrativa Constantí Llombart

Urbà Lozano

Urbà Lozano Rovira (Alginet, 1967) és llicenciat en filologia catalana per la Universitat de València. Té com a activitat professional l’ensenyament en Educació Secundària. Plagis és la seua tercera obra. L’any 2006 publicà La màquina ronca (Premi Vila de Puçol 2005) i el 2007, el recull de contes Femení singular (Premi Vila de Teulada de Narrativa Curta 2006).

Sinopsi

Carles Llorenç, professor i escriptor, guanya un premi literari sense haver-s'hi presentat. Aviat s'adona que el relat que se suposa que ha escrit és un plagi i vol renunciar al guardó, però la regidora que organitza el certamen intenta dissuadir-lo amb totes les armes que té a l’abast. Coincidint en el temps, rep la visita de la policia: una antiga coneguda seua ha aparegut morta envoltada de retalls de diari que han sigut escrits per Carles o en parlen. Quina relació té tot plegat, si és que en té cap?

Declaracions

«Per la novel·la Plagis pul·lulen un seguit de personatges sense connexió aparent que, per coincidències fortuïtes, afronten situacions problemàtiques molt semblants. Es reparteixen equitativament encerts i errades, accions plausibles i censurables, per tal d’intentar demostrar que no hi ha ningú d’una peça, que tots tenim virtuts i debilitats. Sota aquesta trama hi ha la voluntat de denunciar el sectarisme i la radicalització que, al meu entendre, s’estén com una taca d’oli en la nostra societat: o carn o peix; o blanc o negre; o bo o dolent, sense possibilitat de matisos. És, d’alguna manera, una crida a la convivència, a la cohabitació pacífica d’idees i actituds, deixant ben clar, però, que hi ha comportaments manifestament intolerables».

«Els deu capítols acaben teixint una novel·la coherent, però alguns podrien ser entesos també com a textos autònoms. A més, hi ha des del relat de lladres i serenos fins al monòleg interior, passant pels fragments bàsicament dialògics o el conte breu. Ha sigut, per dir-ho d’alguna manera, un laboratori d’anàlisi on he posat en pràctica conceptes teòrics de l’anàlisi del discurs. Tot plegat, en definitiva, un conjunt d’estratègies per a fer engrescadora la feina i complir la màxima que m’autoimpose quan comence una obra: que l’escriptura siga plaent per si mateixa».