XXIV Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira | |
Obra guanyadora El retorn de Macbeth Francesc Puigpelat | |
Francesc Puigpelat (JPG, RGB, 300 dpi, 676 Kb)
| L'autor Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) és escriptor i periodista. És autor d’una vintena de llibres, entre els quals destaquen Jocs de corrupció (Premi Joanot Martorell), Apocalipsi blanc (Premi Josep Pla), La ruta dels almogàvers, La màquina de les ànimes, Roger de Flor (Premi Ciutat de Tarragona), L’últim hivern de Ramon Llull, Els Llops (Premi Carlemany), La segona mort de Jesús de Natzaret i Faust, el terrorista. Ha estat redactor del diari El País i col·laborador d’El Periódico, La Vanguardia i l’Avui. També ha estat guionista de ràdio i de televisió, i col·laborador en tertúlies de Catalunya Ràdio, Com Ràdio, RAC1 i altres mitjans. |
Amb El retorn de Macbeth ha guanyat el XXIV Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira. L'obra 12 d’abril de 1097. Al petit castell de Dornoch arriba un home alt i prim, un poc encorbat i amb el nas aixafat i deforme. És Macbeth, fill de Macbeth, rei d’Escòcia. Va a trobar-se amb Fleance, fill de Banquo, amb qui l’uneix una història de crims i sang marcada per l’assassinat del pare de Fleance a mans del de Macbeth. Han passat quaranta anys des que el rei Macbeth va morir decapitat en venjança d’un dels crims que havia ordit per aconseguir regnar. Què pretenen ara dos vells, a la seixantena, quan a penes s’aguanten drets? Què busquen? Es tracta d’un duel sense dagues, de regles incertes i orígens llunyans, de paraules i records, de profecies i revenges, però d’un duel ferotge al cap i a la fi. A partir d’aquesta trobada hi té lloc tota una nit d’esdeveniments, secrets i confessions, just abans de la batalla decisiva contra els anglesos a prop de Ballantrae. Amb El retorn de Macbeth Puigpelat ha creat una novel·la excepcional, amb un engranatge metaliterari perfectament elaborat, que permet interpretar el clàssic des d’unes dimensions noves i que converteix l’obra en una continuació argumental de l’obra shakespeareana, que convida al redescobriment del personatge de Macbeth. Declaracions de Francesc Puigpelat «La definició de la meva novel·la és molt senzilla: és la segona part del Macbeth de Shakespeare. Imaginem que l’autor anglès hagués decidit escriure una continuació del Macbeth (com ho va fer, per exemple, de l’Enric IV): el resultat argumental hauria pogut ser semblant a la meva novel·la». «Que jo sàpiga, és la primera vegada que algú, en qualsevol llengua, gosa escriure la continuació d’una obra de Shakespeare». «Macbeth és una obra que requereix continuació. Deixa un parell de caps solts i protagonistes vius que poden continuar l’acció. No és com Hamlet o Romeu i Julieta, on mor fins l’apuntador». «L’obra és també una relectura del personatge de Macbeth, que és l’escocès més famós de la història, amb Sean Connery. El nacionalisme escocès ha impulsat també aquesta relectura: considera que l’anglès Shakespeare va manipular la història i va convertir el Macbeth històric, un bon rei, en un paradigma de maldat. Jo m’apunto a aquesta tesi». | |
© Edicions Bromera, 2012 |