XXIII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General

Xavier Duran

DESCÀRREGA
(JPG, RGB, 300 dpi)

L'autor

Xavier Duran (Barcelona, 1959) és llicenciat en Ciències Químiques i doctor en Ciències de la Comunicació per la UAB. Actualment, presideix la Junta Tècnica del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols. Ha publicat més d’una trentena de llibres de narrativa, d’assaig i de divulgació científica, reconeguts amb diversos guardons com el Premi Josep Vallverdú o el Premi de la Crítica Serra d’Or. El 1995 va guanyar la primera edició del Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General amb El cervell polièdric. Idees, sentiments i neurones.

L’obra

Vivim en un món de dades, emmagatzemades en formes diverses: textos, nombres, imatges, gràfics... Les generem i les rebem en el mòbil, l’ordinador, el cotxe i en els utensilis més diversos, tot i que no en siguem conscients. Produïm dades quan telefonem, quan posem un «m’agrada» a Facebook, quan paguem amb targeta de crèdit, quan fem una cerca a Internet, quan ens fan un reconeixement mèdic o, simplement, quan ens movem amb el navegador del cotxe connectat. N’hi ha bilions i, per això, parlem de big data o de megadades. Que es generen moltes dades pot ser útil. Es poden aplicar a la recerca –siga en astrofísica, en canvi climàtic o en medicina–, a l’atenció al pacient i a la gent gran, a la gestió de les ciutats o a la millora dels processos industrials. Però també se’n pot fer un mal ús: les dades poden servir per a tindre un perfil molt complet de nosaltres, que pot comportar conseqüències poc importants (com rebre publicitat que no ens interessa), o molt greus, per exemple, patir discriminació a la faena o a l’hora de contractar una assegurança. Cal que siguem conscients dels riscos, però també cal una legislació i un compromís d’empreses i tecnòlegs per a evitar que les dades atempten contra els drets més elementals.

Aquesta obra explica com es generen les dades, com es processen, per a què serveixen i, sobretot, per a què no haurien de servir. El text proporciona al lector molta informació per a evitar ser engolit per aquest imperi. No es tracta de donar missatges catastrofistes, sinó d’evitar que la despreocupació o el desconeixement faciliten atacs greus a la democràcia i a la justícia.

Declaracions de l'autor

«El filòsof anglès Francis Bacon va escriure a finals del segle XVI que “Coneixement és poder”. Actualment, aquest poder es pot generar a partir dels milions de dades que es recullen. Diuen que les dades són el petroli del segle XXI i, per això, qui les posseeix i controla té un gran poder. Amb aquest llibre he volgut explicar que recollir i processar dades pot aportar molts beneficis però que, si no es prenen precaucions i mesures legals, el resultat pot ser que uns quants posseïdors de les dades controlen el món i els ciutadans.»

«No és fàcil trobar l’equilibri entre alertar i espantar. És fàcil entusiasmar-se amb les possibilitats que obren les megadades o big data. També és fàcil escandalitzar-se amb casos concrets d’abusos o amb la forma com alguns obtenen i utilitzen les dades. L’objectiu del llibre és, primer de tot, descriure el que sabem i el que es pot fer. I, en segon lloc, cridar l’atenció sobre els riscos que tenim al davant. No per a tancar-nos a casa i apagar tots els aparells, sinó per a utilitzar-los de la manera més adequada.»

«Sempre he cregut que una societat no és del tot democràtica si els ciutadans no tenen prou informació per a formar-se un criteri. Per això, considere que la divulgació científica és essencial, perquè molts dels reptes socials i ètics que tenim davant nostre provenen de l’ús que fem dels avenços científics. Els científics i tecnòlegs han de pensar en les conseqüències dels seus treballs, però és la societat en conjunt la que dirà cap a on vol dirigir aquests avenços.»