XXII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General

L’autor

Andreu Escrivà Garcia és llicenciat en Ciències Ambientals per la Universitat de València. Actualment treballa a la Fundació Observatori del Canvi Climàtic, és col·laborador de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, i forma part del Comité d’Experts en Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana. A més de les obligacions professionals, exerceix de divulgador ambiental, tractant de sensibilitzar sobre la problemàtica del canvi climàtic en tots els fòrums on se li brinda l’oportunitat.

L’obra

Hem escoltat mil i una vegades que el canvi climàtic és el major repte al qual ens enfrontem els humans al segle XXI, però... sabem el que això implica realment? Coneixem les bases físiques de l’escalfament global? Entenem quines conseqüències tindrà per a les nostres societats i els ecosistemes que les sustenten? Més encara: si els impactes previstos són tan greus, per què no hem fet res a hores d’ara? És culpa nostra, dels governs o de les grans empreses? I finalment, les preguntes clau: és tard per a prendre decisions que eviten un escalfament catastròfic? Estem condemnats a veure amb els nostres propis ulls com el mar s’engoleix països i el desert avança per la Península Ibèrica? El canvi climàtic no va de solucions úniques i respostes categòriques, sinó de saber fer-se les preguntes adequades.

Encara no és tard analitza el canvi climàtic des d’una perspectiva innovadora i integral, no fragmentària, per tal de poder assimilar millor l’envit al qual estem sotmesos, tot incorporant camps del saber habitualment marginats de les anàlisis sobre la qüestió (com la psicologia, la comunicació o les disciplines artístiques, entre altres).

L’obra, que té la voluntat ferma de ser un llibre esperançador, s’estructura en cinc parts: «El camí cap a l’estic d’hoquei», on ens mostra que és possible alterar el clima al nostre planeta; «De tafurs i termòmetres», on es dóna resposta a dubtes comuns i percepcions errònies; en «Serà un estiu que durarà mil anys», s’aborden quins seran els impactes del canvi climàtic i quina certesa tenim que es produiran finalment. En una quarta part, l’eix conductor és allò que ens inquirim de forma natural: per què no hem fet res? I, finalment, la cinquena i última part, «Encara no és tard: com aturar el canvi climàtic», vol donar una visió esperançadora, però rigorosa i sòlidament fonamentada, que ja existeixen respostes per a reduir l’impacte de l’escalfament global en tots els nivells i, alhora, construir una societat més justa, sostenible i resilient.

Declaracions de l'autor

«Escriure sobre canvi climàtic és tot un repte. En primer lloc, perquè costa fer-ho des de l’optimisme, tot i que sabem que el catastrofisme no ens ha dut enlloc i ha empitjorat el problema. Qui vol parlar, en un context de crisi i precarietat, sobre un problema enorme i un futur vestit de negre? Aquest llibre, per molt que ho haguera intentat, no hauria estat possible fa un lustre: el fracàs de la cimera de Copenhaguen, el silenci mediàtic i l’omnipresència de la crisi econòmica desplaçaren el canvi climàtic d’una posició de rellevància (només cal recordar a Al Gore, el premi Nobel o l’informe Stern, entre altres) fins a l’anècdota, l’apèndix prescindible en qualsevol programa electoral o documental de natura».

«Si hi ha una forma de nodrir l’esperança és assumint, abans que res, en quina situació estem actualment. De la mateixa forma que no es pot lluitar contra una malaltia des del desconeixement, tampoc podrem actuar si ens embenem els ulls i fem com que no veiem allò que tenim davant. Cal que ens informem i que en parlem obertament: ens manca debat climàtic, i el llibre vol ser part d’eixa discussió, oferint un coneixement científic sòlid i ferramentes per a transformar el futur. El rellotge, és cert, és implacable, i la campana no deixarà de marcar les hores per molt que ens omplim les orelles de cotó. Però és sabent exactament la nostra situació actual que podrem fer front a les previsions i, amb molt de treball i una mica de sort, evitar que es facen reals».

«Res no està perdut i la resignació no és una opció. Perquè encara no és tard i un món millor no és només possible, sinó imparable».