XXI Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil

Silvestre Vilaplana
DESCÀRREGA
(JPG, RGB, 300 dpi)

Silvestre Vilaplana (Alcoi, 1969) és llicenciat en Filologia Catalana, màster en Llibres i Literatura Infantil i Juvenil i professor de Secundària. Ha conreat la poesia, l’assaig i la narrativa per a adults i joves. En narrativa juvenil ha publicat nombroses obres com La mirada d’Al-Azraq, Els dimonis de Pandora, Les urpes del diable, Les cendres del cavaller, La Frontera Negra, Resurrecció, La mèdium o Llibres amb perfum de sang. És autor dels llibres per a adults L’estany de foc, El quadern de les vides perdudes, Els ossos soterrats i Un sepulcre de lletres minúscules. La seua obra ha sigut reconeguda amb diferents premis com el Nacional de Poesia Miguel Hernández i el Miquel Martí i Pol, pel que fa a la poesia, i el de la Crítica Serra d’Or, el de la Crítica Samaruc, el Blai Bellver i l’Alfons el Magnànim en narrativa. Alguns dels seus títols han sigut traduïts al castellà.

Els colors de l’arc de Sant Martí conta les peripècies de Dani, un adolescent que està iniciant-se en el món de la sexualitat i que s’adona que potser té tendències homosexuals. El jove intenta negar-se a ell mateix aquestes inclinacions perquè pensa que el seu entorn no ho entendria, de fet, ell mateix no accepta ser homosexual. Al seu voltant, uns pares molt conservadors, uns amics obsedits per les xiques i una vida amorosa molt particular fan que Dani es trobe al límit i que a poc a poc la xarxa de mentides que ha forjat com a protecció trontolle.

La novel·la narra, sense dramatismes i amb dosis d’humor, el descobriment de l’opció sexual i juga amb el llenguatge de les xarxes socials per acostar al lector la temàtica de l’homosexualitat en l’adolescència. L’obra busca trencar tòpics i vol que, per mitjà de la història del personatge, el públic lector comprenga les dificultats que, encara ara, travessa un jove que descobreix que és homosexual.

Declaracions de l'autor

«Guanyar un premi com el Fundació Bancaixa és una gran alegria perquè és un dels premis juvenils amb més repercussió i prestigi. I en aquest cas, l’alegria és major perquè la novel·la era un repte, ja què està escrita d’una manera molt diferent del meu estil habitual; volia fer una novel·la molt distinta. Per primera vegada he utilitzat protagonistes adolescents i he construït una història humana i no una aventura amb acció, com acostume a fer en les novel·les per a joves».

«La idea va sorgir d’una classe a l’institut. En un moment determinat, mentre parlàvem de l’amor i de la seua visió literària, un alumne va explicar amb tranquil·litat davant de tota la classe que ell era homosexual i em vaig adonar com era de valent aquell xic i, també, com molts altres joves com ell devien estar passant un infern personal i una situació de pressió del seu entorn abans d’assumir la seua realitat».

«Aquella anècdota va generar en mi un interés pel tema, que m’ha portat a fer aquesta novel·la. Una obra que, a banda de divertir el lector, vol ajudar els qui estan en aquest punt, mostrant-los que és una situació normal. Al mateix temps, la novel·la pretén que la visió social sobre l’homosexualitat adolescent perda els prejudicis i siga assumida com el que és: un fet natural».