Somiant amb Aleixa
Aleixa, la jove protagonista que dóna nom a la novel·la, compta amb un estrany do heretat de la seua família: quan algú somia amb ella, ella somia el mateix. El que a priori sembla un avantatge, acabarà per superar-la: tot un viàtic de decadència psicològica, on la protagonista es desentén dels seus propis somnis i desitjos per ofegar-se en el pou que ella mateixa va construint-se. Una història bastida sobre tres eixos –realitat, somnis i records– la frontera dels quals està molt difuminada i en ocasions costarà de diferenciar. En Somiant amb Aleixa abunden les escenes de sexe explícit narrades amb un gran luxe de detalls mitjançant una prosa molt acurada i un ús de la llengua impecable.
Els autors Mercè Climent (Alcoi 1981). Ha cursat els estudis d’Enginyer Agrònom i de Filologia Hispànica a València. Ha publicat la novel·la infantil Lina Panxolina i el quadern màgic i ha obtingut diversos premis en el gènere de narrativa breu, com ara el Premi Bancaixa-Universitat de València d’Escriptura de Creació per l’obra Temps d’oliva. Ha estat guardonada amb el XX Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians convocat per l’AELC en la modalitat de Difusió de la Literatura Catalana al País Valencià pel seu blog Els primers gestos del verd. Amb Somiant amb Aleixa, la seua segona novel·la, ha guanyat el XVII Premi de Literatura Eròtica la Vall d’Albaida. Francesc Mompó (Olleria, 1955). És graduat en Psicologia i llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació. Actualment és professor en un institut de l’Horta. Ha participat en llibres d’homenatge a autors com Vicent Andrés Estellés, Joan Brossa, Joan Valls i Jordà publicats per la Forest d’Arana, així com en diversos actes cívicoculturals arreu del país. Ha estat guardonat amb el XX Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians convocat per l’AELC en la modalitat de Difusió de la Literatura Catalana al País Valencià pel seu blog Uendos, Greixets i Maremortes. Ha publicat els poemaris Viàtic marí i De la fusta a l’aigua; així com les novel·les Els ulls del llac, L’ull de Zeus, Terra de déus, L’Elegit, Els greixets, Amable, Uendos, Camí d’amor i Els fantasmes del Lacrima Coeli.
Declaracions «Quan ens telefonaren dient-nos que la nostra novel·la era una de les que havia estat seleccionada entre les tres finalistes i ens convidaven al sopar de lliurament dels premis, va ser una barreja de sensacions d’allò més fortes. Ara enraonàvem que si ens havien cridat era perquè teníem moltes possibilitats de guanyar i, per tant, ja ens imaginàvem amb el llorer dels elegits o entrant a Roma sota un arc triomfal; ara ens miràvem i un tel de pessimisme ens queia damunt i véiem passar el premi per davant i haver de mastegar la pena amb el més espés dels silencis dels derrotats. Afortunadament el jurat havia triat la primera opció i la joia fou immensa. Haver estat guanyadors en un certamen de tant de prestigi, i a més a més en una convocatòria –la 17a– en què la quantitat d’obres presentades abasta el cim de la seua història (33 novel·les) és un grandíssim honor. Ara esperem que els lectors també tinguen una bona sensació de la nostra obra. »[nbsp] |