Obra guanyadora
Biotecnologia al menú. Manual de supervivència en el debat transgènic
José María Seguí Simarro
José María Seguí Simarro
(JPG, 300 dpi 933 Kb)
José María Seguí Simarro
José María (València, 1969) és doctor en Biologia i Premi Extraordinari per la Universitat Complutense de Madrid. Actualment és professor del Departament de Biotecnologia de la UPV i investigador de l’Institut per a la Conservació i la Millora de l’Agrodiversitat Valenciana (COMAV), tot i que ha treballat també al Centre d’Investigacions Biològiques del CSIC, al Centre d’Investigacions de l’Hospital La Fe i a la Universitat de Colorado (EUA). La seua recerca se centra en el camp de la biologia i la biotecnologia vegetal.
Reuneix més de 50 publicacions, en forma d’articles en revistes científiques i de llibres. El seu assaig El segle d’or de la biotecnologia vegetal fou guardonat el 2010 amb el Premi Prismas Casa de les Ciències al millor text inèdit de divulgació científica.
Biotecnologia al menú. Manual de supervivència en el debat transgènic
Amb aquest treball, l’autor ha volgut mostrar la important distorsió que hi ha sobre els cultius transgènics entre allò que diu la comunitat científica, avalat per dades, i allò que opina la societat en general, on s’ha imposat una imatge completament contrària. L’objectiu de l’obra és abordar els mites i llegendes sobre els transgènics i aportar arguments amb rigor científic. L’obra barreja aspectes científics, polítics, sociològics, psicològics i comunicatius. La cultura científica de la societat, la implicació dels científics en la divulgació, el paper dels mitjans de comunicació i les empreses són altres dels actors que l’autor tracta en aquest llibre.
Declaracions de José María Seguí
«Els arguments crítics contra els aliments transgènics diuen que són tòxics, que contaminen el medi ambient i que perjudiquen els agricultors, tant si fan servir les llavors modificades com si no. En aquesta obra, he desmentit molts d’aquests arguments, tot i que, alhora, també analitze alguns dels problemes vinculats a aquests cultius, ja que és cert que algunes de les queixes habituals tenen fonament. Davant aquesta situació, he volgut incidir en les causes de la discrepància entre l’opinió pública i les dades científiques, així com en les conseqüències d’aquesta manca de coincidència, i proposar algunes solucions per a reconciliar opinió i realitat.»
«Els organismes modificats genèticament poden ajudar a solucionar problemes de caire econòmic, d’una manera més ràpida i barata, alhora que permeten conrear cultius més sans, sense pesticides, i també trobar tècniques com ara la descontaminació de sols o la neteja d’aigües residuals.»