Bromera utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entenem que ho acceptes.

XVII Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil

XVII Premi Bancaixa
de Narrativa Juvenil


Obra guanyadora
 

Les ombres del bosc


Vicent Enric Belda

 
 


Vicent Enric Belda
 

DESCÀRREGA

(JPG, RGB, 300 dpi, 397 Kb)

L'autor

Vicent Enric Belda (Agullent, 1962) compagina la tasca docent amb l’escriptura. Ha guanyat el Premi Samaruc amb L’estirp de l’horror i el Premi Vicent Silvestre de Literatura Infantil per La llegenda de l’amulet de jade, que també va ser escollida per als White Ravens, la selecció que fa la biblioteca de Munic de les obres infantils i juvenils més destacades d’arreu del món. Amb El secret de Meritxell va guanyar per segona vegada el Premi Vicent Silvestre i també el Premi Samaruc de Literatura Infantil. A hores d’ara, enllesteix la publicació de Deus ex machina. Història de Sam, una novel·la juvenil de ciència-ficció.

Amb Les ombres del bosc ha guanyat el XVII Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil.

 


L'obra

Les ombres del bosc ens presenta una trama policíaca amb altes dosis d’intriga. Tomas Jenssen és un jove noruec que arriba a València en un intercanvi d’estudiants. Fuig d’ell mateix, de les seues obsessions, dels fantasmes familiars, dels malsons del passat, que són com ombres del bosc que el persegueixen sempre. A la càlida ciutat mediterrània coneixerà una jove de dèsset anys. Tomas i Sílvia prompte comprendran que són ànimes bessones, que comparteixen alguna cosa més que l’amor. Mentrestant, en ple estiu, es produeix l’assassinat d’un vell dominic en una basílica de la ciutat. Una jove agent de la policia judicial, Sara Pínter, inicia la investigació d’aquell estrany crim, que acabarà ferint-li profundament l’ànima. Tomas comprendrà prompte que no ha pogut escapar de les seues obsessions, perquè les ombres del bosc han viatjat amb ell fins a València, com una part ineludible del seu equipatge.
 


Declaracions de Vicent Enric Belda

«Les ombres del bosc reprén la temàtica de la meua primera novel·la, L’estirp de l’horror, que tenia com a motiu la licantropia, però que és en realitat una immersió en l’aspecte més primitiu i salvatge de la personalitat que compartim tots els individus. Tot i això, malgrat la confluència de diferents perspectives narratives, crec que el resultat és una novel·la àgil, en què els joves lectors es podran capbussar sense entrebancs, com el qui es submergeix sense voler en un malson inconfessable.»


 


© Edicions Bromera, 2012