XV Premi de Narrativa Infatil Vicent Silvestre

Vicent Enric Belda 

(JPG, RGB, 300 dpi, 351 Kb)

Vicent Enric Belda (Agullent, 1962) compagina la tasca docent amb l’escriptura. Ha guanyat el Premi Samaruc amb L’estirp de l’horror i el Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre 2006 per La llegenda de l’amulet de jade, que també va ser escollida per als White Ravens, la selecció que fa la biblioteca de Múnic de les obres infantils i juvenils més destades d’arreu del món. Aquesta és la segona vegada que guanya el Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre.

Meritxell és una xiqueta de quasi deu anys amb una tendència natural a somiar desperta. Passa molt de temps amb la tia Mercé mentre son pare, un famós arqueòleg, només té temps per a les seues excavacions a Egipte, i sa mare viu a París per a complir el seu somni de ser poetessa. Un fred matí d’hivern arriba al seu jardí un gatet gris que capgirarà la seua existència. Després, per un sortilegi, Meritxell es convertirà en un ésser molt diferent, en una súbdita de Bastet, la gata deessa.  

««El secret de Meritxell és el resultat d’una elaboració bastant llarga i reflexiva; no obstant això, m’agradaria que fóra llegida pels nens com un simple i imaginatiu divertiment. Com ja he fet en les meues novel·les anteriors, he provat d’incorporar les grans històries i els grans mites literaris universals (la licantropia, la mitologia oriental, la mitologia egípcia...) a la nostra tradició literària.»
«Un dia del curs passat vaig llegir uns capítols d’El secret de Meritxell als meus quatre alumnes de reforç pedagògic. El resultat va ser tan positiu que tenia esperances que també un jurat adult podria trobar interessant l’obra. Així i tot, guanyar un premi com el Vicent Silvestre no és cosa fàcil, i menys encara fer-ho dues vegades.»
«Estic agraïdíssim amb la distinció i el que això comporta, especialment per la  repercussió i l’interés que desperten els Premis Ciutat d’Alzira, encara que duc bastant malament això d’haver de parlar de mi i tot el que acompanya al fet de rebre un premi d’aquesta mena. Tot plegat, l’última paraula la tindran els petits lectors, a qui sempre m’adrece amb un absolut respecte.»