Desig de paraules
La Júlia és professora de ballet clàssic i té en ment coreografiar una variació del romanç de Tristany i Isolda. El seu marit és ginecòleg i sap perfectament les carícies que li ha de fer per excitar-la. Ella troba unes cartes que posen de manifest la vida íntima de la besàvia del seu home. Llegint-les descobreix la força eròtica que tenen els mots i juga a excitar-lo contant-li què diuen les cartes. De mica en mica, es posa de manifest la vida íntima dels avantpassats, el desig eròtic de la protagonista que, ara sí, ara no, es plega al desig d’ell.
En aquesta novel·la, Josefina Llauradó reviu una història que se situa entre el record i el present, on es manifesten sentiments i filosofies plenes de nostàlgia i tendresa, on l’amor juga un paper fonamental.
L'autora
Josefina Llauradó (Sabadell, 1960) és autora de diversos contes per a infants, obres divulgadores i novel·les, algunes de les quals han quedat finalistes de premis com el Ferran Canyameres de Novel·la de Misteri. Declaracions
«De molt jove vaig llegir el romanç de Tristany i Isolda i em va semblar que era un conte eròtic molt bell. Això i la hipòtesi filosòfica que un catedràtic de la UNED sostè “Els humans tenim una necessitat innata de bellesa”, més la lliçó que vaig rebre d’en Miquel Desclot “La literatura està feta de paraules”, tot plegat, ha configurat l’humus que ha nodrit Desig de paraules.»
«A banda d’això hi ha un punt de vista femení. Moltes dones sabem que tenim una pulsió de vida molt forta, arrelada molt endins. Ella fa que, quan ens sentim estimades i estimem, aflori el desig de tenir un fill i aquest desig ens embolcalla d’erotisme.» |
0 