XIX Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira

Premis de Novela Ciutat d'Alzira 2007 - Isabel-Clara Simó - EDICIONS BROMERA


XIX Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira
Novel·la guanyadora El meu germà Pol Isabel-Clara Simó
Isabel-Clara Simó (JPG, RGB, 300 dpi, 1,3 Mb)	Isabel-Clara Simó Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943) és doctora en filologia romànica i ha exercit l’ensenyament a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i el periodisme (va dirigir el setmanari Canigó). Al llarg d’una carrera literària intensa i sòlida, ha obtingut èxits tan contundents de crítica i públic com És quan miro que hi veig clar, Premi Víctor Català 1978; Ídols, Premi de la Crítica del País Valencià 1986; Històries perverses, Premi de la Crítica Serra d’Or 1993, o La salvatge, Premi Sant Jordi 1993. En Edicions Bromera ha publicat també el seu clàssic Júlia; La innocent, Premi València de Literatura 1995; Dones; Raquel; Joel; Dora diu que no i l’obra de teatre Còmplices.
El meu germà Pol En Pol ha fet els vint-i-nou anys i té la síndrome de Down. Fill d’un militar i amb una germana adolescent que li fa de mare tot i tenir la mare a casa, és com un nen petit, però amb un cos gran. El meu germà Pol retrata la convivència d’aquesta família, que no serà gens fàcil, «perquè tothom, tingui la intel·ligència que tingui, té virtuts i defectes». Aquesta novel·la ens transporta a un món de sensacions contradictòries, on es barregen amb força l’amor, el desamor, l’amistat, la confiança, la traïció, la por, l’autoestima i el desig de viure en llibertat per damunt de les convencions socials. Declaracions d’Isabel-Clara Simó «He escrit El meu germà Pol per una preocupació antiga: la situació dels discapacitats a dins d’una família i les càrregues que això representa per als germans. He intentat no caure en efectes sensiblers, sense amagar els problemes reals que s’hi donen.» «M’han ajudat molt els de FEMAREC, una entitat que s’hi dedica amb gran eficàcia, perquè jo no en tinc cap experiència personal.» «Crec que pot sobtar que la protagonista sigui tan jove, però en això sí que tinc experiència i crec que no és gens exagerat que els adolescents vegin el món d’una manera molt més adulta de la que els adults prèviament els hem adjudicat. He intentat posar-hi elements còmics i també dramàtics. I he procurat no fer concessions ni caure en els tòpics. No sé si algun lector creurà que ho he aconseguit.»
© Edicions Bromera, 2007