XI Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca

Marta Buchaca
DESCÀRREGA
(JPG, RGB, 300 dpi)

L'autora

Marta Buchaca (Barcelona, 1979) és autora i directora teatral i combina el teatre amb l’escriptura de guions per a televisió. S’ha format com a dramaturga al Centre d’Études Théâtrales de Louvain-la-Neuve (Bèlgica) i a l’Obrador de la Sala Beckett. És autora de les obres L’olor sota la pell (Premi Joaquim Bartrina), Emergència, En conserva, Plastilina (Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi i finalista dels Premis Max), Les nenes no haurien de jugar a futbol, A mi no em diguis amor, L’any que ve serà millor (escrita amb Carol López, Mercè Sarrias i Victoria Szpunberg, i guanyadora del Premi Max al millor autor en català), Litus, Losers i El cim (la seua última peça teatral representada, que s’estrenarà a Nova York el 2017).

És autora també del guió del telefilm Les nenes no haurien de jugar a futbol, pel qual va obtenir el Premi a Millor Guió en el festival Zoom.

L’obra

Una família normal és una comèdia negra que juga amb la temporalitat. L’obra aborda les relacions familiars, com ens marquen i com ens imprimeixen el nostre caràcter. El text comença el dia que Joana i el seu germà reben una nota on descobreixen que les seues respectives parelles mantenen una relació, fet que sacseja la seua existència i determina que agarren les regnes de les seues vides.

Joana, la protagonista d’aquesta història, viu amb culpa des que als deu anys va matar sa mare. El pare l’ha tractada malament tota la vida i l’ha feta sentir culpable d’un fet que va colpir la família fa més de trenta anys, una ferida que encara continua oberta i que impossibilita que Joana, el seu germà i son pare tinguen una relació normal. No serà fins més endavant que descobrirem com va morir realment la mare i per què el pare és incapaç d’estimar la filla com ho hauria de fer.

Declaracions de l'autora

«Una família normal és diferent de totes les obres que he fet fins ara: més dura i més fosca, però sense perdre el sentit de l’humor i la comèdia que tenen totes les meves obres. Després de Losers, una comèdia romàntica força esbojarrada, tenia moltes ganes d’escriure una obra que parlés de la família des d’un punt de vista íntim i personal.»

«Com en totes les meves obres, les coses no són el que semblen, per això puc explicar poc de l’argument. M’agrada que els personatges tinguin secrets i, sobretot, m’interessa jugar amb l’espectador, i sorprendre’l just en el moment en què es pensa que ho té tot controlat.»

«Estic molt contenta d’haver guanyat aquest premi i em fa il·lusió especialment que el premi comporti la publicació de l’obra a Bromera. Ja estic treballant en la preproducció de l’obra i espero poder estrenar-la aviat.»