XI Premi de Literatura Eròtica La Valll d'Albaida

Edicions Bromera - XI Premi de Literatura Eròtica La Valll d'Albaida

tl_files/autors/A foc lent, Ramon Guillem_Copy Ines Robledo.jpg

XI Premi de Literatura Eròtica La Vall d'Albaida

A foc lent

A foc lent conta en primera persona l’amor entre un escriptor i una llibretera, un amor viu i profund, i convida el lector a viure tot el procés de seducció i trobada dels amants amb unes descripcions eròtiques visuals i refinades. Però, a més, la novel·la és una reivindicació de la vida mitjançant tot allò que ens pot fer feliços, en aquest cas, la música, la poesia, la fotografia, la pintura o el cine, però tot tamisat a través del cos de l’amant, vertader artífex d’aquesta festa dels sentits. En aquest relat, el sexe és la via per a descobrir i gaudir Bruckner, Picasso, Kubrick o Ausiàs March, és el vehicle del goig i la plenitud de viure.

L'autor

Ramon Guillem (Catarroja, 1959) és llicenciat en geografia i història i actualment treballa com a tècnic de biblioteques i arxius. La seua activitat literària se centra, a hores d’ara, en la poesia, encara que ha encetat també diversos projectes narratius. Ha publicat llibres de poemes com D’on gran desig s’engendra (1985), L’hivern remot, (1987), Les ombres seduïdes (1990), Terra d’aigua (1993), Solatge de sols (1999) i Maregassa (2002), com també l’antologia L’íntima realitat (1981-1996). Per aquests llibres ha rebut premis com l’Ausiàs March, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi de la Crítica Serra d’Or. La seua obra poètica ha estat antologada, entre altres, a Ser del segle (1989) i Camp de mines (1991), i ha estat traduïda al castellà i al xinés. Com a narrador, ha publicat, entre altres, el dietari La cambra insomne (Premi Antoni Bru d’Elx), el llibre de relats Ahir van ploure granotes (Premi Salvador Espriu) i l’obra infantil El país dels dos sols.

Declaracions

«El meu objectiu amb aquesta obra ha estat anar molt més enllà d’una novel·la purament i simplement eròtica, tant pel que fa al contingut, en la seua reivindicació festiva de la cultura, com en la mateixa escriptura. Per això cite El sol de la tarda de Robert Saladrigas, Mascarada de Pere Gimferrer o Les acaballes de Catul de Vicent Andrés Estellés com a referents, perquè són obres en què, com en A foc lent, la riquesa radica en la capacitat d’incitar moltes altres lectures».