Entre les seues obres juvenils, destaca la sèrie del detectiu Flanagan, escrita conjuntament amb Jaume Ribera. Pel primer títol de les seues aventures ambdós autors van rebre el Premi Nacional de Novel·la Juvenil. Andreu Martín és també un referent de la novel·la policíaca. Ha rebut premis com el Círculo del Crimen, o el Premi Hammet, concedit per l’Associació Internacional d’Escriptors Policíacs, en tres ocasions. La seua obra ha estat traduïda a l’alemany, l’italià, el portugués, el lituà, el basc i el bable. La nit que Wendy va aprendre a volar Roger i Wendy són dos mossos d’esquadra que inicien una nit rutinària la patrulla amb el cotxe Z número 304 de la comissaria de Sarrià Sant Gervasi. La rutina continua quan reben l’avís d’un «seixanta», el codi que els alerta d’un assassinat. Però aquest no serà un cas com els altres. L’homicidi els porta a descobrir una cambra secreta que amaga estranyes peces de col·lecció, on s’ha produït el robatori d’una joia que ningú vol denunciar. A més, a Wendy li van augurar que moriria jove, exactament el dia que fera vint-i-tres anys. I justament la investigació comença quan falten poques hores perquè celebre el seu vint-i-tresé aniversari. Una novel·la trepidant en què la jove Wendy haurà d’enfrontar-se, ella sola, a perillosos assassins; haurà de córrer, lluitar i tirar de pistola; coneixerà el fons del mar, saltarà sobre abismes paorosos i coneixerà la mort de prop. Aquesta serà la nit en què Wendy aprendrà a volar. Declaracions d’Andreu Martín «Per incentivar els joves que llegeixin no hi ha millors recursos que l’aventura trepidant i l’humor intel·ligent.» «Els joves han de fer moltes coses a més de llegir, però l’objectiu de la novel·la juvenil és que llegeixin. Els joves d’avui llegeixen molt més i molt millor que els joves de la meva joventut. Pot ser que llegeixen menys que els joves dels 80 o dels 90 però hem de tenir en compte tota la competència de l’audiovisual.» «En aquesta novel·la he procurat reflectir la policia d’aquest país i d’aquesta època, fugint dels estereotips falsos que ens ofereix la televisió i el cinema.» |