X Premi de Poesia Ibn Jafadja

PER TORNAR A CAMINAR SENCERA
 

De puntetes tornaré

a les cases on m’ho vaig quedar

per arrencar la pell rovellada de les hores

que encara resta enganxada a les parets,

entre capes de pintura ennegrida

i oblit acumulat.

Ja no em calen lletres perdudes,

imatges que s’allunyen

o melodies que ja no sonaran.

Però sí que vull cada tros, cada engruna,

cada petita molècula,

l’ombra de les meves cendres, si cal,

del que vaig ser i sóc,

per tornar a caminar sencera.

Declaracions de Mercè Climent

«Guanyar el Premi de Poesia Ibn Jafadja ha estat una alegria inesperada. La primera nit que vaig assistir al lliurament dels Premis Ciutat d’Alzira em vaig fer la promesa que un dia jo guanyaria aquella preciosa estàtua de Manuel Boix. Ara, mai no haguera imaginat que seria en la modalitat de poesia. Jo vinc del món de la prosa i fa realment poc de temps que festege el de la poesia. M’han musicat algun poema, traduït a l’alemany, antologat en algun llibre, convidat a recitals poètics…, però els meus poemes encara romanien inèdits i en contínua evolució. Ara, per fi, amb la publicació podré abandonar el meu primer poemari i donar forma a un altre en què estic treballant.

«Infinitamant és un poemari que parla de l’amor en totes les seues vessants: estima, passió, dolor, record, patiment… Aquests poemes nasqueren en un moment vital en què no podia escriure prosa per manca de rutines i d’estabilitat emocional, però necessitava expressar-me com fóra. Quan em pensava que portava quasi dos anys sense escriure, em vaig adonar que tenia desenes de poemes esbossats en llibretes. Així és que em vaig proposar donar-los forma definitiva i estructurar-los en un llibre, i és com va nàixer Infinitamant.»