X Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira

L'AUTORA

Carme Miquel Diego (La Nucia 1945) es defineix bàsicament com a mestra d'escola. Les activitats, rellevants de caire pedagògic que realitza comencen en la segona meitat dels anys 60 quan, juntament amb altres mestres i estudiants, fundà la secció de Pedagogia de Lo Rat Penat. Des d'aleshores ha participat en diversos moviments professionals i sindicals. Ha sigut membre fundador de la CAPPEPV, (Coordinadora d'Alumnes, Pares i Professors per l'Ensenyament Públic en Valencià) i de la Federació Escola Valenciana ocupant la residència d'ambdues entitats durant tres anys.

Ha realitzat escrits de caràcter divulgatiu i didàctic i també narracions literàries, entre les que destaquem: "Un estiu a La Marina Alta" (1970) i adaptacions de contes com "Això diu que era" (1971) ambdós editats pel "Concurs Infantil Joanot Martorell". Amb editorial La Galera publica l'adaptació de dos contes populars, "Marieta o les bromes d'un rei" (1972) i «La rabosa" (1973). En col·laboració escriu l'assaig "Escola i llengua al País Valencià" que edità Tres i Quatre el 1976. La Institució Alfons el Magnànim dins de la col·lecció "Fullets per a I'escola" li publicà l'opuscle "Estimem la nostra llengua" (1981). Ha publicat en l'editorial Gregal llibres de text i de lectura, realitzats en col·laboració com ara "Vola Topi"', (1979 ) "Milotxa" (1981), "Parotet" (1983). "Sucret" i l'adaptació del conte popular "Barrets barata rialles" apareixen el 1984. El 1987 amb Josep Piera fa la Guia didàctica del Xarq-AI-Andalus que edita la Conselleria d'Educació juntament amb el cassette que reproduix aquestes cançons d'Al Tall. Escriu narracions juvenils com ara "Uns papers en una capsa", que publica editorial Bromera el 1994 i el 1995 la Conselleria d'Educació li edita "La rabosa viatgera". El llibre "A cau d'orella. (Cartes a Roser)" és publicat per Tandem en 1997. Per aquest darrer llibre obté el Premi Samaruc de l'Associació de bibliotecaris del País Valencià. Actualment escriu una columna setmanal en valencià a la secció Panorama del diari Levante.

L'OBRA

Una dona gran és visitada a la residència on està internada pels nebots d’un escriptor de Montpeller que vivia enfront de la pensió on s’estava la xica quan era jove. L’escriptor vivia obsessionat per ella i havia deixat escrit un diari en què hi parlava. A petició seua ella comença a contar-los la seua vida. Filla d’uns combatents de guerra civil que sembla que després d’aquesta es quedaren als maquis i desaparegueren, la xiqueta i el seu germà són criats per la seua àvia. De molt menuda és violada per un xic més gran i aquest fet marcarà bastant la seua vida. És posada en amo i es fa molt amiga d’una altra criada més gran que és l’amant d’un dels fills de la casa. Un nét de l’ama intenta convertir-la en la seua amant però ella s’hi resisteix. Quan mor l’ama de la casa es trasllada a Barcelona, on s’havia instal·lat la criada amiga seua quan es va casar i entra en contacte amb un xicot que havia conegut a València quan anava a classes nocturnes i a través del qual es relaciona amb un grup «subversiu». L’exili i el patiment de la postguerra acceleren els esdeveniments cap a un final on l’amor i el desamor en seran protagonistes.