0 No hi ha productes
X Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta
Premis Ciutat d'Alzira 2008 - Carmel Ferragud - EDICIONS BROMERA
| |
X Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta | |
Obra guanyadora Medicina per a un nou regne Carmel Ferragud | |
 Carmel Ferragud  (JPG, RGB, 300 dpi, 728 Kb) | Carmel Ferragud Carmel Ferragud (Algemesí, 1969) és doctor en geografia i història per la Universitat de València i treballa de professor de Secundària. Especialista en la història de la medicina i la manescalia medieval, per la seua tasca com a investigador ha rebut els premis Ferran Soldevila (Fundació Congrés de Cultura Catalana), Hernández Morejón (Sociedad Española de Historia de la Medicina) i Senyera (Ajuntament de València). |
Ha publicat els llibres El naixement d’una vila rural valenciana. Cocentaina 1245-1304; Medicina i promoció social a la Baixa Edat Mitjana (Corona d’Aragó, 1360-1410), i, juntament amb Enric Olivares, Temps de casinos. El Casino Lliberal d’Algemesí, de la restauració borbònica a l’actualitat. També ha publicat diversos articles sobre la història de la medicina i la veterinària medieval en revistes científiques de l’estat espanyol i ha participat com a ponent en congressos d’aquest àmbit. Medicina per a un nou regne Després de la conquesta de les terres valencianes per Jaume I, el monarca començà a atraure colons per tal de nodrir la nova societat cristiana que anava configurant-se. Es pot intuir que el conqueridor duia endavant una política decidida per aconseguir establir progressivament un model de metge vinculat a la Universitat, i, alhora, fer que un bon nombre de practicants de la medicina s’hi quedaren. De fet, els més pròxims a la casa real, cristians i jueus, foren recompensats amb terres i cases a la ciutat de València, però també se n’establiren en altres nuclis com Xàtiva o Alzira. Simultàniament, s’observa al Regne de València una preocupació creixent per la salut pública i la medicalització de la societat, amb l’aparició d’institucions i funcionaris dedicats a vetlar-hi. I és que els nouvinguts ja estaven acostumats a la figura del metge, i ja no era possible subsistir-hi sense la seua presència. Declaracions de Carmel Ferragud«Els problemes mèdics i sanitaris que van haver d’afrontar els colons instal·lats a València en temps de Jaume I continuen a hores d’ara suscitant el nostre interés, ja que, salvant les distàncies, mantenen la seua vigència.» «Els reis de la Corona d’Aragó baixmedieval eren conscients del paper determinant que jugava la Universitat per aconseguir el progrés i el benestar dels seus habitants. Quan es va fundar l’Estudi General de Lleida l’any 1300, Jaume II ho va justificar afirmant que els seus súbdits no podien mendicar ciència en altres llocs. Més de 700 anys després el missatge continua ben viu.» «Al nostre país encara hi ha mancances greus pel que fa als coneixements científics del públic en general, malgrat que hi ha iniciatives molt notables en matèria de divulgació científica. Però el panorama resulta molt més greu si ens preguntem per la història de la ciència i de la tècnica. Correm el risc d’ensenyar una ciència i una tecnologia de caràcter dogmàtic i indiscutible que no permeta tenir un esperit més crític.» | |
| © Edicions Bromera, 2008 | |
