ARGUMENT
Una xiqueta creu haver trobat una persona amb poders especials. Primer l’anomena bruixa, per l’aspecte extern, i a mesura que la coneix, descobreix els efectes benefactors dels seus encanteris. Arribats a aquest punt, la redefineix com a fada. El que no li acaba de quadrar és que al suposat laboratori hi haja un frigorífic i una olla exprés... Però els fets li confirmen, segons el seu punt de vista, que hi ha alguna cosa màgica en aquella bruixa/fada i els objectes que li regala. Una història que mostra la diferent interpretació que tenim sobre les coses quotidianes, sobre la vida, els xiquets i els adults.
CURRÍCULUM
VICENT MARÇÀ (Castelló, la Plana Alta, 1954), des del seu primer llibre, Viatge a l’interior (1995), ha publicat sense interrupcions en la majoria d’editorials valencianes. Ha cultivat tant la narrativa curta com la literatura infantil i juvenil.. Pel que fa a la narrativa infantil cal destacar títols com Jordi Túrmix aprenent de pirata; Guillem Bellés de feres entés o La bruixeta Sensedent . En els seus relats s’aprecia una fantasia desbordant, un estil àgil i un aprofitament intencionat del poder creador del llenguatge.
DECLARACIONS DE VICENT MARÇÀ
«Vull destacar que sempre, en cada nou relat, m’esforce per innovar. No m’interessa repetir ni repetir-me. Ací, en La fada masovera, he experimentat una nova forma de contar la història. La figura del narrador és diferent a totes les que he escrit fins ara. No és ni cap personatge de la novel·la que ho explica en primera persona, ni un narrador omniscient que ho sap tot, ni un observador imparcial i extern. En aquest cas el narrador el podríem situar a mig camí entre els personatges del llibre i el propi escriptor. Usant aquesta tècnica he volgut retre el meu personal homenatge al premi Nobel José Saramago. A més, gràcies a una llicència literària, el gos del llibre La caverna, apareix en un passatge de La fada masovera.»