ARGUMENT Jordiet és un autobús nou i flamant que comença a recórrer la seua línia 15 el dia de Sant Jordi. És enamoradís, cabut, imaginatiu i té sentit de l’humor. S’enamora d’una xiqueta amb un llaç al cap, d’un pallasso, del cant d’un ocell, dels ulls d’una xiqueta àrab… fins tornar boig al pobre conductor. El gerent de l’empresa, fart dels seus capricis, el vol tancar. Però els alumnes de l’escola el rescaten del seu segrest i ell, agraït, els conduirà al país d’aniràs i no tornaràs. CURRICULUM JOAN PLA (Artana, la Plana Baixa, 1942) ha cursat estudis d’econòmiques i de magisteri, i actualment treballa com a professor a Borriana. La seua afició a la literatura l’empeny a escriure, i el 1980 guanya el Premi Malva-rosa de Relats Breus. Empés per aquest premi, escriu Mor una vida, es trenca un amor, que continua sent un dels principals best-sellers que ha donat la narrativa valenciana en les últimes dècades. Ha guanyat els premis Ciutat de Vila-real, el Vila de l’Eliana —amb La venjança dels criptosaures— i el Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil amb Només la mar ens parlarà d’amor, continuació de Mor una vida, es trenca un amor. Publica en diferents editorials del País Valencià i de Catalunya. Entre les seus obres més destacables, a més de les anteriors, figuren L’illa del faraó, L’estranya mort de Berta, El misteriós punyal del pirata, Grafitis, El temps no passa per Montmartre, L’ordinador màgic, L’anell del papa Luna, Els enemics de Bola de Drac, L’antiquari i la papallona de la mort, i així fins a una trentena de publicacions. DECLARACIONS DE JOAN PLA «L’autobús d’aniràs i mai no tornaràs és una narració amb un estil de contar històries nou per a mi. Fins ara havia escrit històries d’aventures de format clàssic. Aquestes, però, són un conjunt d’aventures el nexe de les quals és un autobús. Aquest és un autobús un tant especial, que parla, que té sentiments. Un autobús enamoradís, sobretot. »Aquest autobús s’enamora de coses que veu mentre passeja per la ciutat. Amb aquesta obra he tractat de divertir els lectors, els xiquets en aquest cas, i de fer-ho amb humor, però alhora he tractat de transmetre sentiments. Sentiments cap a les persones, sentiments cap a les coses. És a dir, el mateix amor que l’autobús sent per cada cosa que veu.»
|
0 
