Llibre de les enrònies Poema de la solitud
Tan lluny del que és a prop, que ja no reconec
l’home distret i sol que sempre m’acompanya.
No emigre ni deserte, avance com un cec
que guia un altre cec per sendes, cosa estranya,
que no porten enlloc. Més tard faig per manera
d’adaptar-me al meu medi sense importunar massa
el pas constant del temps, ja que una llarga espera
m’espera fins demà. Si cada instant desplaça
vells instants al no-res, resultarà impossible
esforçar-se a reviure’ls. Per això, de bell nou,
camine amb aquest home –del meu costat no es mou–
per destriar, amb ell, l’insòlit del creïble.
L'autor
Vicent Penya (Rafelbunyol, 1961) és poeta i narrador, i treballa com a tècnic lingüístic. Ha publicat els llibres de poemes Desig de terra (1998), Sense un punt de record (1998), De la casa estant (1999), El joc (2002), El buit (2006) i Homèrides (Bromera, 2009). Ha estat guardonat amb diversos premis de poesia, com ara l’Agustí Bartra, l’Ibn Hazm i el Roís de Corella. A més, ha publicat les novel·les Helena (1995), La perseverança (2003) i Rama (2005), i el llibre de narracions Els somnis possibles (1997). És autor, a més, de llibres de literatura infantil i juvenil i del recull d’articles L’altura i les circumstàncies (2007). Amb el col·lectiu Alba M. ha publicat la novel·la Jo també la vaig conèixer (1995). Ha estat fundador de la revista de literatura L’Aljamia i director de la col·lecció «Llibres de L’Aljamia». Amb Llibre de les enrònies ha guanyat el Premi de Poesia Ciutat de València. Declaracions «La paraula enrònia té diverses accepcions, entre les quals cal destacar: ‘idea fixa i pertinaç’, ‘cavil·lació, especialment sense fonament’. De fet, el Llibre de les enrònies és un extens exercici d’introspecció poètica marcat fonamentalment per la ironia, pel joc de paradoxes, per l’esperit de contradicció, en què es reflexiona sobre diversos temes universals: el pas del temps, la identitat humana, el pes de la memòria..., amb una estructura formal composta íntegrament per versos alexandrins, alguns amb rima, uns altres sense.»
«A més a més, en aquest llibre es fa servir una mena d’assaig líric (meditació exempta d’afirmacions categòriques, carregada d’interrogants), en què l’anàlisi subtil de la quotidianitat està recoberta d’una certa capa d’escepticisme, dins d’un llarg raonament al voltant, entre altres coses, d’alguns aspectes de la problemàtica existencial de l’home en aquest començament del segle XXI. Aquest nou segle l’havíem encetat amb una infinitat d’expectatives de futur (socials, cíviques, cultural, polítiques), la majoria de les quals, malauradament, se n’ha anat en orris.» |
0 
