Guanyador del IV Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil
PASQUAL ALAPONT RAMON (Catarroja, 1963) és llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de València. Ha treballat com a traductor i corrector lingüístic per a diferents empreses editorials, per a la revista El temps i per a la Universitat Politècnica de València. La seua trajectòria professional abraça l’escriptura i el teatre, bé com a editor, guionista, novel·lista o com a dramaturg, actor i director d’escena. Com a escriptor ha publicat obres de narrativa infantil, juvenil i teatre, entre les quals destaquen: No sigues bajoca! (1986), Estàs com una moto! (1988) i Me’n vaig de casa! (1993), Pipistrellus pipistrellus, set dies en la vida d’un quiròpter (1994), Els viatges de Marco Polo (1996), Alícia (1997), Això era i no era (1998) i Currículum (1998) en col·laboració amb Carles Alberola. Com a actor ha treballat en muntatges com Woyzeck (1988), L’autèntic amic (1990), La cantant calba (1991) o El muntaplats (1993). Com a dramaturg ha estrenat Això era i no era, Currículum, Els viatges de Marco Polo, Beatrius, Alícia i Tres tristos traumes. MENJARÉ BOLLYCAOS PER TU El pare de Cristina és un empresari calamitós que pretén obrir una orxateria a la gèlida Londres. La seua iniciativa provoca la separació de la seua filla i el seu xicot, Ramon. Els dos joves tenen una reacció diferent sobre això: Cristina hi veu una oportunitat magnífica de viure experiències noves, però Ramon, en canvi, tremendista fins al moll de l’os, hi veu la mà negra de l’orxater, una mena de conxorxa en contra del seu amor. L’allunyament físic de la parella només permet un intercanvi epistolar, però gràcies a les noves tecnologies, el seu contacte és diari a través d’Internet. Així, gradualment, ens fan partícips dels seus sentiments, modificats i trasbalsats per l’aparició en escena d’altres personatges: Fabiola, la mamà soltera, amb qui Ramon realitza una mena de voluntariat social; Charli Purdey, el dentista de St. Marylebone, que somia fer contorsions sexuals amb la mare de Cristina, o els Zanetti, una esbojarrada família calabresa empeltada al cor de Londres. DECLARACIONS DE L’AUTOR • «Menjaré bollycaos per tu és un vell projecte. Feia temps que em ballava pel cap la idea d’escriure una història d’amor i desamor en una parella d’adolescents, però sempre l’he retardat perquè volia fugir com de la pesta de caure en els melindros i la cursileria propis del gènere. No he volgut fer una novel·la plena de tòpics, sinó que he intentat que els personatges tingueren una personalitat més definida i rica que el seu simple rol d’amants. Em sembla que el paper de l’adolescent enamorat i pàmfil ja ha sigut prou explotat al llarg de la història de la literatura. Això no obstant, l’adolescència és un dels períodes vitals més intensos. No hi ha mitges tintes, tot és alhora tràgic i farsant. Per això m’hi sent tan atret. Menjaré bollycaos per tu és, justament, la visió de dos joves sobre aquest període, sobre el seu amor, dos joves molt peculiars, amb una mirada irònica i un llenguatge esmolat.» Finalista del IV Premi de Narrativa Juvenil SILVESTRE VILAPLANA I BARNÉS (Alcoi, 1969) és llicenciat en filologia catalana per la Universitat d’Alacant i actualment treballa com a professor d’Ensenyament Secundari. Com a escriptor, la seua obra es divideix entre els gèneres de la poesia i la narrativa. De la seua producció poètica destaquen L’alé del temps (1995), Camí del blanc (1997), La senda de les hores (1998), La remor del buit (1998), Aigües de clepsidra (1998) i Calendari de silencis (1999). Pel que fa a la narrativa, ha publicat contes en algunes revistes, a més de la novel·la La mirada d’Al-Azraq (1998). ELS DIMONIS DE PANDORA Aquesta novel·la d’intriga i misteri, ambientada a la ciutat d’Alcoi, narra una sèrie de morts misterioses que se succeeixen alhora que és robat el Plom d’Alcoi, una peça real amb signes ibèrics que mai no han estat desxifrats i que es conserva al Museu Arqueològic de la ciutat. Un professor de literatura es veurà involuntàriament immers en aquests fets a causa de la mort d’un company. A cada pas, els descobriments que farà l’envoltaran de confusió i de misteri. Haurà de ser ell qui trobe els lligams entre les morts i la desaparició del plom, i el camí que condueix a la Caixa de Pandora. |