L'AUTOR Juan Carlos López García es investigador del Instituto Cajal del CSIC (Madrid). L'OBRA Què seria de nosaltres sense la memòria? Cadascuna de les nostres accions, cada idea que tenim, cada pla que formulem, cadascuna de les interaccions socials en què participem, requereixen necessàriament de l’ús del coneixement que hem adquirit a través de l’experiència. Pensem en qualsevol acció que acabem de fer: cridar per telèfon, posar en marxa la rentadora, citar-nos amb algú per anar al cinema, llegir el periòdic, caminar. Absolutament tots aquests actes fan ús de la memòria de maneres diverses. Llegir aquest text o parlar amb algú requereix l’ús de codis i regles adquirits prèviament. Exagerem si diguem que la memòria és la vida mateixa? Què en quedarà de nosaltres si perdem la memòria? Emmagatzemar records és un dels nostres atributs més poderosos però també dels més fràgils. Amb l’envelliment la memòria és una de les facultats que més es deteriora, però també hi ha diverses patologies que l’afecten seriosament. Entendre com funciona la memòria en condicions normals serà el primer pas per a donar solució a problemes tan seriosos com la malaltia d’Alzheimer. El llibre és una expedició a través del coneixement actual sobre l’organització i funcionament de la memòria. Tot i que ens pot resultar obvi associar aquesta amb una funció cerebral, en el passat això no era així. Es revisen les idees històriques sobre la nostra capacitat de guardar records. S’analitza el fenomen per a constatar que la memòria no és única sinó que hi ha diverses modalitats que, en conjunt, ens doten de la capacitat d’emmagatzemar els coneixements. S’expliquen diferents tècniques d’estudi i aproximacions a la memòria, als territoris cerebrals que l’alberguen, a les substàncies que hi participen, als canvis cel·lulars que implica. I es dóna una idea de fins a quin punt la fabulosa tasca intel·lectual i científica de la neorologia ens està canviant la imatge que de nosaltres mateixa tenim. |