III Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca

III Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca

Jordi Faura


(JPG, RGB, 300 dpi, 276 Kb)

Jordi Faura (Sabadell, 1982) és autor d’una vintena d’obres de teatre, a més d’actor i director escènic, i ha treballat amb Calixto Bieito en diversos muntatges. Per la seua tasca com a dramaturg, ha rebut diversos premis, com ara el Ramon Vinyes de Teatre o el Joaquim Maria Bartrina, i ha estat finalista del Premi Born de Teatre.

En pocs mesos ha guanyat dos premis al País Valencià: el Premi de Teatre Eduard Escalante Ciutat de València per Hikikomori i el Premi de Teatre Palanca i Roca Ciutat d’Alzira per Natura morta.

Natura morta

Aquesta obra va estar escollida pel jurat pel mèrit que té de fer reviure un succés que sacsejà Europa: el cas de segrest i incest perpetrat per Josef Fritzl, el monstre de Viena, a la seua filla, durant 24 anys.
Natura morta recrea una realitat transformada en la qual no importen els fets, que han escandalitzat la societat de tot el món, sinó l’univers emocional que els envolta. Amb pinzellades carregades d’intensitat, l’autor –que demostra amb aquesta obra un domini extraordinari de la tècnica teatral– crea una tensió dramàtica basada en els sentiments, lluny de sensacionalismes, amb diàlegs molt breus i àgils però densos.

Declaracions de Jordi Faura

«Tolstoi va dir que “la sorpresa més gran en la vida d’un home és la vellesa”.
En Natura morta un home es fa vell.
En apropar-se al final del camí Josef s’adona que ha arribat l’hora de fer balanç i, sobretot, de fer front al(s) món(s) que durant tota la seva vida ha creat.
Josef ha organitzat un ecosistema (amb jardí verd inclòs) segons els cànons de conducta occidental i burgesa i, alhora i paral·lelament, ha creat una fosca caverna amb certes reminiscències del mite platònic.
A la caverna de Plató, però, els habitants no coneixien, ni remotament, l’existència d’un món exterior.
A la caverna de Josef tothom és conscient de la realitat.
De la seva i la dels altres.
Però més que ningú altre, és Josef, demiürg de la fosca caverna i del jardí verd, miralls d’ell mateix, qui pren consciència de la seves realitats.»