III Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta

III Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta

ARGUMENT

Escrit en forma de dietari, aquest assaig inclou aforismes, vivències, reflexions i cròniques viatgeres compresos entre els darrers quatre anys del segle XX i el primer del segle XXI. Es tracta, doncs, d’un llibre de frontera que, a partir d’una consigna de Lichtenberg («Roturar el temps»), es nodreix precisament d’aquells moments —aquelles hores— en què l’arena del temps no s’ha escolat estèrilment, sinó que ha estat fecundada per l’escriptura. El resultat d’aquesta vasta operació de detenció i fixació cronològica és una obra on els aspectes formals tenen tanta importància com els continguts, i per això l’autor l’ha volguda subtitular Notes per a un llibre d’estil, explorant la fructífera polisèmia d’aquesta darrera expressió.

CURRÍCULUM

JOAN GARÍ (Borriana, 1965) es va donar a conéixer pels seus escrits sobre el fenomen del grafitti: amb La conversación mural (1995), que va obtenir el premi Fundesco, el més prestigiós dels que s’atorguen a l’Estat espanyol en matèria de comunicació. El gros de la seua obra, però, s’ha centrat en el terreny de l’assaig literari, amb títols com Un cristall habitat (1999), Un ofici del segle (2000) i Física dels límits (2001). Com a conseqüència d’aquesta activitat ha merescut premis de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Col·labora habitualment en diferents periòdics, entre els quals El País, El Temps, El Punt i Levante.

DECLARACIONS DE JOAN GARÍ

«Ara diuen que estan de moda els dietaris. És o seria una bona notícia. Al capdavall, la fórmula del dietari és molt simple, i si fins fa poc els escriptors no semblaven —amb les excepcions de rigor— interessats en el gènere és perquè la nostra era una literatura un tant subdesenvolupada, farcida de ficcions i òrfena dels gèneres que tenen més a veure amb la realitat. És comprensible, clar, que si la realitat no agradava o no interessava, la reflexió sobre ella o dins d’ella tampoc tinguera moltes opcions de prosperar. "El dietarisme és a la literatura com el iogur a la dieta: un privilegi de les nacions ben alimentades". La frase és d’un dietarista conspicu i és ben exacta. Si jo he escrit aquest dietari és perquè necessitava una pròtesi per a comprendre el món i, comprenent-lo, comprendre’m també a mi.»