II Premi de Poesia Ibn Jafadja

II Premi de Poesia Ibn Jafadja

Josep Lluís Roig (Oliva, 1967) és llicenciat en filologia, professor de secundària i escriptor. Ha publicat set llibres de poesia: Amb el gest de les hores (Premi Senyoriu d’Ausiàs March), Per a dansar la llum (Premi Martí Dot), Sal lenta (Premi Salvador Espriu de Poesia Jove), Ebri del vi perdut (Premi Gorgos), Oasi breu, El somrís de les carreteres

secundàries (XV Premi Recull de Poesia) i La presó de l’aigua (Premi Ibn Hazm de Poesia). També ha escrit obres de teatre, entre les quals hi ha A joc de daus (estrenada al Teatre Arniches d’Alacant) i Desàngel, i la novel·la El primer paradís.

Fragments de Càries

CONSEQÜÈNCIES

No sé què em porta a tu,
aquest matí de peus cansats i vida,
com una casa que dorm entre les fulles
dels arbres que brosten pels badalls
i portes oblidades;
com algú que troba una paraula a terra
i la pren i en té cura i la renta i la pentina
i és terrible créixer boca enfora.
Com abraçar la sang i aquesta absència.

EL MALENTÉS

Tinc una veu planxada de memòria
que es repeteix constant, com solcs ferits
entre navalles:
El gust roig de l’acer sobre la llengua
escup accents vermells
que un gos perdut llepa amb constància.

Declaracions de l’autor:

«Càries és una metàfora que defineix el nostre món actual, que pot posseir la perfecció externa, la de l’aparença, la dels centres comercials i el benestar, però que pot amagar –que amaga– tot allò que no és bell, com l’esmalt pot covar un queixal podrit.»

«Tanmateix, no és aquest l’únic tema del llibre, perquè els temes de la poesia no són uns altres que els de la vida, els de sempre, els que ens afecten. Ara bé, en aquest poemari, he concebut la poesia com la fotografia que, en fixar l’objectiu, en destaca els detalls. I els transforma. Així com un rostre fotografiat, o un paisatge, o una casa poden ser pura poesia, també pot ser poesia parlar dels nostres quefers o de les preocupacions quotidianes.»