Cremareu aquesta carta

XXXIV Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira

Cremareu aquesta carta és una novel·la històrica situada en la Germania valenciana on es conta la història de Joan Caro, sucrer i mestre racional de la ciutat de València des del punt de vista de la seua dona.

La diplomàcia, les aliances i els dolços van ser les armes més fermes amb què lluità el sucrer Joan Caro en la guerra de les Germanies: "Un dolç no amarga ningú; ans al contrari, pot obrir portes" era el seu lema. Implicat en el moviment agermanat, la figura de Caro provocava desconfiança: qüestionat pels agermanats radicals perquè volia la pau i rebutjat per la noblesa perquè defensava la causa del poble, la contradicció fatal de Caro no fou que arribà a capità general de la Germania, ni mestre racional, sinó que confià massa en la seua habilitat política.

Escrita com una carta de Beatriu Ferrer, vídua de Joan Caro, adreçada a una noble, Cremareu aquesta carta ofereix una perspectiva única de les Germanies: la d'una dona que fa de confident del seu marit i no ens amaga els seus pensaments, fins i tot quan no coincideixen amb els del marit.  Amb esta novel·la Tomàs Llopis ha estat guardonat amb el XXXIV Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira.

«Direu que el meu judici és passional i agosarat, i no us negaré una bona part de raó, soc tan temerària com desvalguda i tan impulsiva com desgraciada; però deixeu-me escriure els pensaments que lleument enllumenen la grisor d’aquests dies tan tèrbols.»