El món comença

XXXIII PREMI DE NOVEL·LA CIUTAT D'ALZIRA

Aquesta és la novel·la més madura de Marià Veloy, un exercici d'estil ple de matisos, amb què se'ns parla sobre Barcelona i la figura de Toreski. L'obra és una declaració d'amor a la ciutat i a la seva història. És també una novel·la irònica, a estones fosca i sempre lluminosa, sobre la paternitat i la pèrdua.

Al carrer Casp de Barcelona hi ha Ràdio Barcelona, fundada en 1924. A dins, hi ha l’estudi Toreski, dedicat a Josep Torres i Vilata, que es va fer famós gràcies als diàlegs que mantenia amb el Míliu, una veu infantil que reflectia la realitat social de l’època. Tot això ja ho sap el protagonista d’aquesta novel·la, en Pequod, quan cau a les seves mans una biografia d’en Toreski. Però en aquell llibre descobreix la peripècia americana de l’artista, com a cantant, transformista i ventríloc. I, a poc a poc, ens adonem que en Pequod −un home jove de la Barcelona actual− estableix un vincle amb en Toreski que té com a punt central l’experiència de la paternitat i de la pèrdua.

El món comença és una novel·la plena d’una ironia suau, a estones fosca i sempre lluminosa. Parla de Toresky i de Barcelona, però també d’en Pequod i la seva família. En última instància, és una obra sobre la mirada que es resdescobreix a ella mateixa, i que es renova amb l’esperança pròpia dels ulls d’un infant. 

«Primer matí, últim matí. El món comença”. Aleshores aquelles paraules eren un cant de vida. Ara, un cant de resistència.»