Nexe 2. Dossier PAU

51 Rodolf Sirera RODOLF SIRERA El verí del teatre (pàg. 100-101, El Cangur) Aquest fragment pertany a El verí del teatre , de Rodolf Sirera, el dramaturg valencià contemporani més desta- cat i consistent. Les seues obres es caracteritzen per una gran varietat estilística i temàtica. Aquesta obra va ser escrita el 1978 i estrenada l’octubre d’aquest any a la televisió. Ha estat muntada en diversos continents i traduïda a diverses llengües. L’obra fascina per la seua reflexió sobre l’art i la vida, sobre la ficció i la veritat. El seu títol ens remet metafòricament a la passió pel món dramàtic que senten algunes persones i també al motiu que desencadenarà l’acció bàsica de l’obra, un marqués que enverina un actor perquè represente la mort de Sòcrates amb tanta veracitat com siga possible. El text es classifica dins de l’ àmbit literari, propi de les obres de creació, i cal encabir-lo dins del gènere teatral, una composició dialogada, escrita per a ser llegida pels lectors o per a ser representada pels actors davant d’un públic. La tipologia textual predominant és, consegüentment, la conversacional. En el teatre apareixen elements diversos que passem a comentar. Els personatges s’identifiquen pel seu nom, que apa- reix davant de cada intervenció i està escrit en majúscules o versaleta: «GABRIEL», «MARQUÉS». Els parla- ments són diàlegs o monòlegs escrits en estil directe, que apareixen immediatament darrere dels noms dels personatges. Fan avançar l’acció i ens informen sobre els mateixos personatges: «No us comprenc. L’autor, quan escriu una obra, sempre espera reeixir-hi». Les acotacions són les indicacions sobre l’espai escènic o sobre l’actuació dels actors, que s’escriuen en cursiva i entre parèntesis: « (Aturant-se, de sobte. Sense do- nar-li el llibre) ». Aquesta obra no està dividida en actes ni en escenes, sinó que està protagonitzada per dos personatges, el Marqués i Gabriel, l’actor, mentre que tota l’acció es desenvolupa en el mateix lloc, un palau rococó. El text que comentem es troba en la part inicial de l’obra. Podem resumir el fragment explicant que un marqués li proposa a Gabriel de Beaumont, un actor de fama, que represente una obra seua. Aquest fet forma part d’un experiment, d’una investigació sobre el fet teatral, amb la qual vol demostrar que en el teatre allò important no és el fet artístic, sinó la veracitat de l’actuació: «El teatre no ha de ser ficció, ni art, ni tècnica... El teatre ha de ser sentiment i emoció...». El Marqués defensa «posicions extremes» allunyades d’altres concepcions més «mundanes». Gabriel, per la seua part, se sorprén d’aquest desig tan poc habitual i alhora comença a trobar-se malament, perquè, com sabrem després, ha sigut emmetzinat pel Marqués, que vol que actue per a ell amb el major realisme i amb la major autenticitat: «Des de fa una estona, una mena d’estranya lassitud s’apodera del meu cap». El tema del fragment és l’explicació del Marqués de les seues teories sobre el fet teatral i les possibilitats d’experimentar-les: «La meua obra és una obra d’investigació. En ella vull comprovar –i demostrar també– les meues teories». Hi apareixen dos personatges , els mateixos que protagonitzen tota l’obra. El Marqués vol presenciar un es- deveniment real que contradiu el teatre concebut com a gènere artístic. Experimentarà pel seu plaer amb les reaccions d’una víctima, Gabriel, acorralada i sotmesa. Deliberadament està inspirat en el marqués de Sade, ja que a l’inici de l’obra ens deixa el dubte amb el seu nom: «El senyor MARQUÉS de...». Gabriel de Beaumont, comediant, és l’actor pompós i triomfador que es veurà dominat pel poder que el Marqués exerceix sobre ell, amb l’ús de medecines que capgiren el seu enteniment i l’obliguen a actuar d’una determinada manera. El verí del teatre acaba sent un joc de suspens on el Marqués empra la disfressa i la mentida per a manipular Gabriel i també a nosaltres, el públic. L’ espai on se situa l’acció ve determinat per l’acotació inicial de l’obra, on també coneixem la ubicació tem- poral : «París, 1784. Sala privada de rebre d’un palau rococó». Tota l’obra, inclosa la part que estem analitzant,