Nexe 2. Dossier PAU

5 Vicent Andrés Estellés VICENT ANDRÉS ESTELLÉS Assumiràs la veu d’un poble Aquest poema forma part del Llibre de meravelles , poemari que es va publicar l’any 1971, la redacció del qual, però, podem situar entre 1956 i 1958, en plena postguerra. Aquest llibre es divideix en tres parts, a la manera dels retaules medievals en els quals s’inspira, igual que l’obra del mateix títol de Ramon Llull. Aquest poema pertany a l’última part, «Propietats de la pena», formada per cinc poemes. És un al·legat marcat per l’esperança, que encoratja els valencians i les valencianes perquè recuperen i mantinguen el sentiment de pàtria. A diferència de la part central del llibre, la més extensa, aquestes composicions no duen títol, ni cap paratext inicial. El Llibre de meravelles  connecta present i passat. Un present immers en la dictadura fran- quista, un període nefast d’obscurantisme i persecució de la cultura i la llengua pròpies. El passat, evocat en alguns poemes, s’emmarca en l’edat mitjana, el temps constitutiu de la nostra cultura, que es mostra com un model per al futur. La poesia d’Estellés segueix una progressió emocional i actitudinal que evolucionarà des de l’individualisme fins a l’obertura a la societat que l’envolta. El text, cal classificar-lo dins de l’ àmbit literari, propi de les obres de creació, i s’encabeix dins del gènere poètic, caracteritzat pel predomini de la funció retòrica. Hi trobem un trencament del llenguatge habitual mit- jançant uns mecanismes que permeten comunicar sintèticament les emocions i els sentiments. La llengua, de genèrica i analítica, es transforma en individual i sintètica. Per a fer-ho, utilitza el significat connotatiu que s’associa a les paraules, la informació que suggereixen, amb independència del seu significat primari de dicci- onari. En aquesta línia, trobem diversos mots clau en el poema que comentem: silenci , assumir , dir , despert , vetlar , la paraula viva (referència al poeta modernista Joan Maragall i la seua teoria), i altres, que ens sugge- reixen, ens emocionen i ens fan sentir, com correspon a la poesia, un art fet amb paraules. El poema està format per quaranta-tres versos octosíl·labs. Aquests versos se solien emprar en la poesia narrativa, i en l’edat mitjana eren la base per a les noves rimades i la codolada. En la resta del poemari l’autor sol optar per altres tipus de versos, molt generalment l’alexandrí, de dotze versos. No hi ha rima entre si, però sí que segueixen pautes sil·làbiques repetides. Es denominen versos blancs. El tema del poema és l’atribució al poeta del paper de portaveu cultural del seu poble i encarregat de recuperar la dignitat col·lectiva de valencians i valencianes. Amb el desdoblament del jo poètic, aquest s’adre- ça a un tu que protagonitza tot el poema («assumiràs», «Tu seràs», «patiràs», «et seguirà», «diràs») i que identifiquem clarament amb l’autor. Caldrà assumir la responsabilitat de la defensa, de la lluita per a salvar els vençuts i fer servir les eines pròpies del poeta en funció dels interessos de la col·lectivitat, el poble , tal com indica en el títol . La composició no s’ estructura en cap estrofa definida, però en els quaranta-tres versos que la conformen podem trobar diverses parts clarament diferenciades que ens poden ajudar a resumir i explicar el contingut d’una manera coherent: ■ La primera part ocupa els sis primers versos i actua com una mena d’introducció. El jo líric interpel·la el tu, que és presentat amb una sèrie de verbs en futur que li imposen un deure, «Assumiràs la veu d’un poble». Això li suposarà patiments i problemes («aniràs sempre entre la pols»), però té una obligació cívica. El jo i el tu, l’autor en definitiva, han eixamplat la seua visió del món i es veuen projectats a pre- ocupar-se pels problemes de la societat i sobretot a assumir-ne el lideratge. ■ En el cos central del poema es desenvolupa la idea inicial. Abastaria els versos set a trenta-huit. El poe- ta, malgrat els entrebancs («tindràs fam i tindràs set»), s’erigirà en portaveu d’una societat i ha d’estar «despert», a l’aguait, perquè ha de «vetlar» pel seu poble, per la seua gent. El poeta assumirà la respon- sabilitat de recuperar la dignitat de tot un poble i, si cal, «deixaràs de comptar síl·labes», és a dir, deixarà