Nexe 2. Dossier PAU

49 Mercè Rodoreda MERCÈ RODOREDA La plaça del Diamant (capítol XXXIX) Aquest fragment pertany a La plaça del Diaman t, publicada en 1962 i segurament la novel·la més coneguda, traduïda i reeixida de Mercè Rodoreda. L’autora s’allunya de la novel·la realista del segle xix i pren com a re- ferència l’obra d’escriptors clau del segle xx com Virginia Woolf, James Joyce o Marcel Proust, entre d’altres. Aquesta novel·la s’inclou en l’anomenada narrativa psicològica, que intenta reflectir el món interior dels per- sonatges, els seus pensaments, maduració i evolució, sentiments, caràcter, ideologia, visió del món o escala de valors. Els narradors empren recursos diversos com la narració en primera persona i l’anomenat monòleg interior, que com en l’ Ulisses de Joyce pot arribar al flux de la consciència. L’argument cedeix el pas davant l’anàlisi dels personatges. L’obra es divideix en quaranta-nou capítols d’extensió desigual, i aquest fragment pertany a l’inici del tren- ta-nou, és a dir, ja ben avançada l’acció que ens conta. El text es classifica dins de l’ àmbit literari, propi de les obres de creació, i cal encabir-lo dins del gènere de la narrativa, un discurs de ficció que conta fets organitzats i encadenats amb un ordre determinat. Aquests fets, els ocorren a uns personatges situats dins un marc espacial i temporal. La tipologia textual predominant és, con- següentment, la narració, sense oblidar alguna breu seqüència conversacional, sempre interpretada per la veu de la narradora: «L’adroguer m’havia dit que entrés per la part del pati». També hi trobem seqüències descriptives: «Era un llum que feia mitja bola de porcellana, trabucada avall, aguantada al sostre per sis cadenes de llautó». El tema del fragment és la trobada privada entre Antoni, l’adroguer, i Natàlia. Ella havia començat feia un temps a treballar per a ell i sembla, després ho confirmarem, que Antoni volia iniciar una relació més personal amb ella. Resumim el fragment explicant que Natàlia es prepara per a un encontre personal amb Antoni, l’adroguer de les veces, per a qui treballava fent faenes de la casa des de feia un cert temps. Antoni també s’havia ar- reglat per a aquesta primera trobada particular. Aquesta primera reunió no s’explica de manera romàntica ni molt menys apassionada. El respecte i la cortesia entre ambdós és exquisida, però no hi trobem cap signe d’emoció entre ells: «I cap al menjador vam anar i en el menjador ens vam asseure». Quan avance l’acció d’aquest capítol, sabrem que Antoni vol proposar matrimoni a Natàlia perquè es troba sol, necessita compa- nyia i vol formar una família, però no pot perquè la guerra l’ha deixat impedit. En el fragment apareixen els dos personatges principals de la segona part de la novel·la: Natàlia, que ha recuperat un cert equilibri en la seua vida («Vaig tocar les balances»), ha recuperat també el seu nom i potser la seua personalitat inicial. L’altre personatge és Antoni, l’adroguer, en l’establiment del qual Natàlia comprava l’aliment per als coloms, les veces. Durant la guerra, quan la protagonista passava molta fam i està a punt de matar els seus fills i suïcidar-se, aquest li ofereix un lloc de treball. És un home bo i comprensiu amb ella, tot el contrari que Quimet, el seu primer marit. És un invàlid de la guerra que no pot tindre fills, i és un home sensat que respecta la voluntat de Natàlia i es preocupa pel seu benestar i el dels seus fills, a qui estima com si foren propis. Podem deduir que de veritat estima Natàlia com a persona. Al llarg del capítol, trobem espais diversos. L’acció comença amb la baixada per les escales del pis de Natà- lia, que toca les balances, com ja feia en tornar a casa quan vivia Quimet. Ella es dirigeix cap a la casa d’Antoni, que li havia indicat que entrara per la porta del pati, més privada, i no per l’entrada de la botiga, per on entra- ven els clients. Allí l’espera l’adroguer, i tots dos es troben en el menjador. Per a Natàlia, que habitualment feia faenes allí, «tot estava canviat i semblava una altra casa». El temps en què s’enquadra l’acció és posterior a la Guerra Civil, que havia truncat definitivament la vida de tota la família i havia suposat la mort col·lectiva de tot un país. És la llarga convalescència en la qual Natàlia,