Nexe 2. Dossier PAU

LA PLAÇA DEL DIAMANT (CAPÍTOL XXII) 48 Mercè Rodoreda dir-li...». Natàlia es refereix al fet que no podia contar-li a la senyora de la casa on treballava tots els patiments que li ocasionaven els coloms, tota la faena que suposaven, juntament amb els fills i amb un marit que se’n desentenia completament. El cansament la domina, «estava tan cansada que no tenia ni esma, quan calia, de dir no». La seua voluntat i el seu caràcter han quedat anorreats pels desitjos i pels interessos del seu marit. ■ Les últimes oracions del fragment operen com a conclusió. L’alienació de Natàlia és tan profunda que sent contínuament que tota ella fa pudor de colom i no se’n desenganxa. Menció especial mereix el tipus de narrador usat per Rodoreda en aquest fragment i en la resta de la novel· la, el monòleg autobiogràfic, que sovint s’acosta a l’anomenat monòleg interior. Natàlia ens conta la seua vida com una confessió íntima, en la qual es despulla psicològicament: «Em semblava que tota jo, cabells, pell i vestit, feia pudor de colom». Òbviament utilitza la primera persona i explica els fets en ordre cronològic. Aquesta tècnica narrativa fa que llegim com si estiguérem escoltant, com si Natàlia ens diguera, sobre la marxa, allò que li passa i allò que sent per les coses que li estan passant: «Quan no em veia ningú m’olorava els braços...». En aquest text, com en tota la novel·la, els pensaments de Natàlia i els diàlegs, reals o possibles, se’ns mostren de manera pura, sense filtres ni marques, com ara «vaig pensar». El simbolisme, característic de tota l’obra de Rodoreda, i de la novel·la psicològica en general, impregna tot aquest fragment. Els coloms, representació del domini de Quimet sobre Natàlia, vertebren tot el text i funci- onen com a metàfora de la psicologia dels personatges. Natàlia esdevé definitivament «la noia dels coloms». No recuperarà la seua pròpia identitat i també el seu nom fins que Quimet no muira i ella allibere els coloms alhora que s’allibera ella mateixa. Rodoreda ens mostra en aquest fragment una dona desesperada, aclaparada, que viu en un món dominat i controlat pel seu marit, sense ser capaç, encara, de desfer-se del patiment que li suposa aquesta manera de viure. L’evolució posterior dels esdeveniments, i amb ells del personatge central de Natàlia, ens mostrarà que també serà capaç de superar les seues pors i d’adaptar-se a un món que canviarà la seua forma de vida i la seua percepció de la realitat que l’envolta. El relat de la vida de Natàlia-Colometa esdevindrà així una crònica atípica d’un temps convuls històricament i social, i alhora es convertirà en una de les novel·les més importants de la literatura escrita en la nostra llengua i també, per què no dir-ho, de tota la literatura universal.