Nexe 2. Dossier PAU

45 Joan Fuster JOAN FUSTER Xenofòbia Aquest text, titulat «Xenofòbia», forma part del llibre Diccionari per a ociosos , publicat l’any 1964. En aquesta obra, escrita a la manera del Diccionari filosòfic de Voltaire, es recullen seixanta-una reflexions ordenades alfabèticament, cada una sobre una qüestió concreta i amb una extensió diversa: n’hi ha que tenen forma d’aforisme i d’altres ocupen unes quantes pàgines. Fuster fa un repàs dels grans temes del segle xx: el paper de l’intel·lectual, la justícia, la idea de progrés, la de nació i de nacionalisme; al costat també de temes de sempre com ara el sexe i l’amor, la mort, la llibertat, la creació artística, l’atzar, etc. Reflexiona i fa reflexionar sobre els problemes de l’ésser humà modern en un llibre que vol maridar l’ ociosi- tat , és a dir, el divertiment, amb el diccionari , açò és, el saber rigorós i sintètic. Diccionari per a ociosos és considerat, en conjunt, una obra d’assaig deliberatiu, on l’important no és el tema a tractar, sinó la projecció de la personalitat subjectiva del qui l’escriu. No és sobrer recordar que Fuster va construir una obra literària coherent i d’una magnitud extraordinària, tant pel que fa al nombre de publicacions com a la qualitat i la influència dels seus escrits. El text pertany a l’ àmbit literari, concretament a la literatura d’idees o assaig, un gènere caracteritzat per- què s’escriu en prosa, exclou la ficció i hi predomina la tipologia textual argumentativa, disfressada d’exposi- tiva a partir de l’enunciació inicial de la tesi. L’objectiu del conjunt del text és mostrar la personalitat de l’autor i el seu punt de vista sobre la realitat, però ho fa amb unes característiques formals que recorden al lector una exposició gairebé científica, amb la càrrega de credibilitat i solvència que s’associa a aquest tipus de text. Per això, el llenguatge que fa servir Fuster és entenedor però culte, com ho demostra l’ús de paraules com prosàpia , oprobiós , cohonestat , etc., o l’ús de referents com Nicolas Chauvin, de qui deriva el terme xovinisme , molt relacionat amb el concepte de xenofòbia. El títol del text, com ocorre amb totes les entrades del diccionari, és temàtic, tot i que no ens avança cap a on dirigirà les seues reflexions. Per a fer-ho, Fuster utilitza noms simples a manera d’entrada, en aquest cas, «Xenofòbia», que li serveixen per a parlar de temes diversos, de qüestions generals que afecten i preocupen les persones. En el prefaci, l’autor explica la incapacitat d’ordenar els assajos de manera temàtica o cronolò- gica, i diu: «[...] m’he decidit per una tercera solució, ben còmoda: la d’encapçalar cada nota amb una paraula clau, i disposar-les segons la gradació alfabètica d’aquestes paraules». Per tant, encara que inicialment el tema principal del text siga la xenofòbia, Fuster parla de la idea de patriotisme i del paper de l’educació en la propagació de l’odi a l’estranger. L’escriptor suecà, com a pensador, és el reflex del segle xx, un segle alhora terrible i formidable que va viure dues guerres mundials, és a dir, dos conflicte de magnitud internacional que van enfrontar diverses pàtries. Si s’observa la seua obra en conjunt, es pot fer un seguiment de l’actitud vital de l’autor davant la llibertat, la naturalesa, la justícia... En aquest cas, Fuster analitza la relació entre els pobles i critica certes formes de patriotisme que es basen en l’odi a l’estranger. «Xenofòbia» es presenta en un únic paràgraf, una estratègia que es repeteix en moltes de les entrades del Diccionari . Tot i això, hi podem diferenciar una estructura argumentativa clara: ■ La introducció aniria des de «L’odi a l’estranger...» fins a «...els veïns de la “pàtria” del costat». En aquesta part, Fuster introdueix el tema que tractarà: la xenofòbia. ■ El desenvolupament ocupa el gros del text, des d’«En qualsevol cas...» fins a «...una tranquil·litzadora reserva energètica». Ací, l’autor vincula la xenofòbia, o odi a l’estranger, amb certes formes de patri- otisme i es pregunta tímidament si l’expansió del turisme pot actuar com a revulsiu de les actituds xenòfobes, cosa que posa en dubte.