Nexe 2. Dossier PAU

43 Joan Fuster JOAN FUSTER Ser Aquest text, titulat «Ser», forma part del llibre Diccionari per a ociosos , publicat l’any 1964. En aquesta obra, escrita a la manera del Diccionari filosòfic de Voltaire, es recullen seixanta-una reflexions ordena- des alfabèticament, cada una sobre una qüestió concreta i amb una extensió diversa: n’hi ha que tenen forma d’aforisme, com la que analitzarem en aquest comentari, i d’altres ocupen unes quantes pàgines. Fuster fa un repàs dels grans temes del segle xx: el paper de l’intel·lectual, la justícia, la idea de progrés, la de nació i de nacionalisme; al costat també de temes de sempre com ara el sexe i l’amor, la mort, la llibertat, la creació artística, l’atzar, etc. Reflexiona i fa reflexionar sobre els problemes de l’ésser humà modern en un llibre que vol maridar l’ ociositat , és a dir, el divertiment, amb el diccionari , açò és, el saber rigorós i sintètic. Diccionari per a ociosos és considerat, en conjunt, un assaig deliberatiu, on l’important no és el tema a tractar, sinó la projecció de la personalitat de qui l’escriu. No es pot oblidar que Fuster va construir una obra literària coherent i d’una magnitud extraordinària, tant pel que fa al nombre de publicacions com a la qualitat i la influència dels seus escrits. Fou l’escriptor del seu temps que més atenció dedicà al gènere i que més cons- ciència tenia de la seua pràctica. El va definir com a «literatura d’idees», i la seua proposta es basa en tres de principals: la subjectivitat, que reivindica com a manera de comprendre la realitat; l’argumentació, com a eina per a contrastar les seues idees amb les dels altres i establir un debat amb els lectors que alimente la intel· ligència i el coneixement mutu; i l’humanisme, que exigeix un pensament lliure i un dubte metòdic, concretat amb honestedat i defugint la imposició, tan habitual en la societat que vivia l’autor. El text es classifica dins de l’ àmbit literari, ja que hi trobem una voluntat de creació. Es pretén crear bellesa amb el llenguatge i impressionar la sensibilitat del lector, com ho palesen els diferents recursos que hi trobem i que veurem més avant. Concretament, s’adscriu al gènere de l’assaig, caracteritzat perquè s’escriu en prosa, exclou la ficció i hi predomina la tipologia textual argumentativa, disfressada en aquest cas de definició primària, de diccionari. L’objectiu indubtable del conjunt del text és vehicular la interpretació particular de l’autor sobre un dels verbs més usats en qualsevol llengua, el verb copulatiu ser . El lector iden- tifica la forma textual amb l’entrada d’un diccionari, però es troba amb una interpretació lliure i personal del concepte, que permet establir un debat intel·lectual amb l’autor i amb ell mateix. Aquest subgènere breu de l’assaig s’anomena aforisme i consisteix en una proposició contundent que resumeix de manera sintètica i provocativa un pensament. L’assagista llança una idea, una provocació, una argumentació condensada, «tot- hom s’imagina ser distint de com és». Els lectors hauran de dissoldre i digerir-ne el contingut per a extraure les seues conclusions, i en el procés de reflexió i raonament podran ampliar els seus horitzons intel·lectuals i de coneixement. El títol del text, com ocorre amb totes les entrades del diccionari, és temàtic, tot i que no ens anticipa cap a on dirigirà els seus comentaris. La tesi que l’autor vol compartir amb el lector és que reconéixer la pròpia essència, el nostre ser , no és senzill, perquè sempre ens pensem diferents. Utilitza aquest verb per a reflexio- nar sobre la naturalesa humana i sobre la concepció que podem tindre de nosaltres mateixos o dels altres. De fet, Fuster, com a pensador, és el reflex del segle xx, un segle alhora terrible i formidable. Si s’observa la seua obra en conjunt, és ben fàcil detectar-ho en determinades actituds vitals de l’autor, que sempre va reivindicar la llibertat i l’escepticisme. Malgrat la brevetat del text, podem trobar-hi una estructura que permet analitzar-ne l’organització i ex- plicar-ne el contingut. L’autor enllaça i combina oracions subordinades per a expressar missatges complexos però comprensibles.