Nexe 2. Dossier PAU

41 Joan Fuster JOAN FUSTER Rellotge Aquest text, titulat «Rellotge», forma part del llibre Diccionari per a ociosos , publicat l’any 1964. En aquesta obra, escrita a la manera del Diccionari filosòfic de Voltaire, es recullen seixanta-una reflexions ordenades alfabèticament, cada una sobre una qüestió concreta i amb una extensió diversa: n’hi ha que tenen forma d’aforisme i d’altres ocupen unes quantes pàgines. Fuster fa un repàs dels grans temes del segle xx: el paper de l’intel·lectual, la justícia, la idea de progrés, la de nació i de nacionalisme; al costat també de temes de sempre com ara el sexe i l’amor, la mort, la llibertat, la creació artística, l’atzar, etc. Reflexiona i fa reflexionar sobre els problemes de l’ésser humà modern en un llibre que vol maridar l’ ociositat , és a dir, el divertiment, amb el diccionari , açò és, el saber rigorós i sintètic. Diccionari per a ociosos és considerat, en conjunt, una obra d’assaig deliberatiu, on l’important no és el tema a tractar, sinó la projecció de la personalitat subjectiva del qui l’escriu. No és sobrer recordar que Fuster va construir una obra literària coherent i d’una magnitud extraor- dinària, tant pel que fa al nombre de publicacions com a la qualitat i la influència dels seus escrits. El text pertany a l’ àmbit literari, concretament a la literatura d’idees o assaig, un gènere caracteritzat perquè s’escriu en prosa, exclou la ficció i hi predomina la tipologia textual argumentativa, disfressada d’ex- positiva a partir de l’enunciació inicial de la tesi. L’objectiu del conjunt del text és mostrar la personalitat de l’autor i el seu punt de vista sobre la realitat, però ho fa amb unes característiques formals que recorden al lector una exposició gairebé científica, amb la càrrega de credibilitat i solvència que s’associa a aquest tipus de text. Per això, el llenguatge que fa servir Fuster és entenedor però culte, com ho demostren fragments com aquest: «El fet que hi hagués una abundant literatura gnòmica, de sentit lúgubre i admonitori, destinada a ornar els rellotges solars, ve paradoxalment a confirmar això». El títol del text, com ocorre amb totes les entrades del diccionari, és temàtic, tot i que no ens avança cap a on dirigirà les seues reflexions. Per a fer-ho, Fuster utilitza noms simples a manera d’entrada, en aquest cas, «Rellotge», un objecte quotidià que li serveix d’excusa per a parlar de temes més profunds, com ara la consciència del temps, o del pas del temps, en l’època moderna. En el prefaci, l’autor explica la incapacitat d’ordenar els assajos de manera temàtica o cronològica, i diu: «[...] m’he decidit per una tercera solució, ben còmoda: la d’encapçalar cada nota amb una paraula clau, i disposar-les segons la gradació alfabètica d’aques- tes paraules». Per tant, encara que inicialment el tema principal del text siga el rellotge com a objecte, Fuster reflexiona sobre com l’evolució d’aquest invent ha afectat la nostra percepció del temps, que ha passat de ser una idea abstracta a una idea molt concreta, amb minuts i segons, i sempre present en la nostra vida. Fuster, com a pensador, és el reflex del segle xx, un segle alhora terrible i formidable. Si s’observa la seua obra en conjunt, és ben fàcil detectar-ho en determinades actituds vitals de l’autor davant la llibertat, la naturalesa, la justícia o, en aquest cas, la consciència temporal de l’ésser humà. «Rellotge» es presenta en un únic paràgraf, una estratègia que es repeteix en moltes de les entrades del Diccionari . Tot i això, hi podem diferenciar una estructura argumentativa clara: ■ La introducció aniria des de «De vegades penso que la generalització en l’ús dels rellotges...» fins a «...ha començat a tenir al seu abast la màquina domèstica o personal del rellotge». En aquesta part, Fuster intro- dueix el tema de què parlarà: el rellotge de butxaca o de monyica i les conseqüències per a l’ésser humà. ■ El desenvolupament ocupa bona part del text, des d’«El rellotge de sol...» fins a «...a fraccions d’una velocitat incomprensible». Ací, l’autor argumenta com ha canviat la percepció del temps a mesura que els rellotges han evolucionat i s’han incorporat a la vida quotidiana, fins i tot, com a objecte portàtil, fet que ens fa ser conscients en tot moment de la nostra temporalitat.