Nexe 2. Dossier PAU

ESCEPTICISME 36 Joan Fuster –Pel que fa a l’aspecte polític, els escèptics «preparen o depuren» revolucions, però no les «fan», per- què mai intenten persuadir els altres ni des de l’ odi ni des de la resignació . –Tècnicament l’escèptic defuig l’abstracció. El seu món se situa en unes coordenades espacials i tem- porals molt concretes. –I literàriament Fuster allunya els escèptics de «la poesia lírica, de l’oratòria i de la metafísica». Són massa descreguts per a practicar uns gèneres que demanen creure confiadament i amb decisió. ■ L’«Etcètera » final deixa obert el text a futures reflexions de l’autor i també dels lectors. Allò que importa no és cap conclusió definitiva, sinó el debat honest que defuig la imposició i la uniformitat a l’hora de comprendre el món. Podem resumir el contingut del text afirmant que Fuster defensa l’escepticisme de manera clara i contun- dent, però també des de la ironia i la cautela. Ho fa des de l’anàlisi de les repercussions que l’aplicació de les idees d’aquest corrent filosòfic poden tindre en els aspectes intel·lectual, moral, social, polític, tècnic i literari, tot deixant la porta oberta a futures reflexions. «Escepticisme», en tant que text assagístic, mostra un punt de vista personal i pretén persuadir el lector, per això presenta una sèrie de característiques de llenguatge i d’ estil que comentarem a continuació. Aquest text està escrit en un registre estàndard amb elements propis de l’oralitat, combinant oracions compostes prou senzilles («si l’escèptic intenta fer versos, li sortiran pedestres i àcids») al costat d’oracions simples que no trobaríem normalment en un text concebut únicament per a ser llegit: «Heus ací», «O dit d’una altra manera», «L’escèptic –i només l’escèptic– és sensible al temps». Es tracta d’un text clarament modalitzat, encara que únicament utilitza la primera persona del singular en l’oració inicial, on expressa la finalitat del text, «M’agradaria d’escriure». L’ús combinat dels elements anteriors permet a Fuster implicar el lector en la seua reflexió. No perd mai de vista el públic i la seua intenció és persuadir-lo i convéncer-lo de la bondat de l’escepticisme, a través de l’exposició ordenada dels aspectes positius que suposa adoptar-lo en la realitat diària. Malgrat això, podem trobar nombrosos elements valoratius que fan explícit el punt de vista de l’autor en la seua argumentació i que l’allunyen d’un text purament explicatiu. Fuster mostra el seu punt de vista sense gens d’interés per l’objectivitat. Ho fa, però, emprant la tercera persona i el verb ser , amb la pretensió de copiar les formes textuals pròpies de les definicions i aportar així veracitat al text: «Els escèptics són sempre», «L’escepticisme és l’únic correctiu viable de la fanatització i de la badoqueria», «L’escèptic no serà mai un assassí», «L’escèptic és sensible al temps». També utilitza verbs performatius ( dubtar , voler , saber , burlar-se , induir ) i altres verbs ( encertar , inclinar-se , incórrer , depurar ), adjectius ( raonable , sensible , viable , justos , pedestres , àcids ), adverbis ( cautelosament ) i substantius valoratius ( heroisme , odi , resignació , indiferència ). De la mateixa manera, podem esmentar els nombrosos aclariments entre guions que introdueix l’autor per a confirmar les seues idees i pressuposant que el receptor les necessitarà per a entendre adequa- dament les seues explicacions («amb l’oratòria –sagrada o profana– i amb la metafísica», «Els escèptics són sempre –i per definició– persones raonables»). L’ús de la cursiva, molt habitual en Fuster, queda restringit en aquest cas a l’enunciació dels sis aspectes de l’escepticisme que vol definir, o més ben dit, valorar. L’alternan- ça de conceptes antagònics en diversos enunciats reforça la ironia que subjau en tot el text: «fanatització i badoqueria » , « les preparen o les depuren » , « no serà un assassí, però tampoc no un heroi » . Per a concloure, podem afirmar que aquesta entrada del Diccionari per a ociosos representa molt adequa- dament la qualitat assagística de l’autor. Aquest gènere li permeté, per la seua ductilitat, expressar les seues opinions sobre una enorme quantitat de temes i ho feu amb una estranya combinació d’erudició i d’enteni- ment; amb unes frases de contundència lúcida que tanmateix aposten pel matís, per regular una informació que desfila de manera adient i se’ns presenta artísticament en una sintaxi brillant. Fuster, en definitiva, centra la seua atenció en un vast bloc temàtic, l’ésser humà, i té la màgia dels grans escriptors i dels grans pensadors, dels clàssics.