Nexe 2. Dossier PAU

35 Joan Fuster JOAN FUSTER Escepticisme Aquest text, titulat «Escepticisme», forma part del llibre Diccionari per a ociosos , publicat l’any 1964. En aquesta obra, escrita a la manera del Diccionari filosòfic de Voltaire, es recullen seixanta-una reflexions orde- nades alfabèticament, cadascuna sobre una qüestió concreta i amb una extensió diversa: n’hi ha que tenen forma d’aforisme i d’altres ocupen unes quantes pàgines. Fuster fa un repàs dels grans temes del segle xx: el paper de l’intel·lectual, la justícia, la idea de progrés, la de nació i de nacionalisme; al costat també de temes de sempre com ara el sexe i l’amor, la mort, la llibertat, la creació artística, l’atzar, etc. Reflexiona i fa reflexio- nar sobre els problemes de l’ésser humà modern en un llibre que vol maridar l’ ociositat , és a dir, el divertiment, amb el diccionari , açò és, el saber rigorós i sintètic. Diccionari per a ociosos és considerat, en conjunt, una obra d’assaig deliberatiu, on l’important no és el tema a tractar, sinó la projecció de la personalitat subjectiva de qui l’escriu. No es pot oblidar que Fuster va construir una obra literària coherent i d’una magnitud extraordinària, tant pel que fa al nombre de publicacions com a la qualitat i la influència dels seus escrits. El text pertany a l’ àmbit literari, propi de les obres de creació, com ho demostren els diferents recursos que hi trobem i que veurem més endavant. Concretament, cal encabir-lo dins del gènere de l’assaig, caracte- ritzat perquè s’escriu en prosa, exclou la ficció i hi predomina la tipologia textual argumentativa, disfressada d’expositiva a partir de l’enunciació inicial de la tesi. L’objectiu del conjunt del text és mostrar la personalitat de l’autor i el seu punt de vista sobre la realitat, però ho fa amb unes característiques formals que recorden al lector una exposició gairebé científica, amb la càrrega de credibilitat i solvència que s’associa a aquest tipus de text. El títol del text, com ocorre amb totes les entrades del diccionari, és temàtic, tot i que no ens avança cap a on dirigirà la seua argumentació. Per a fer-ho, Fuster utilitza substantius clau, en aquest cas, «Escepticisme». Òbviament, el tema del text és l’escepticisme, i la seua tesi , la podem enunciar com la defensa de l’escepti- cisme com a valor positiu que fa millors les persones des de molts aspectes vitals diferents. Fuster no defineix el terme, sinó que l’utilitza per a reflexionar sobre la humanitat i sobre la concepció que podem tindre de nos- altres mateixos o dels altres. De fet, Fuster, com a pensador, és el reflex del segle xx, un segle alhora terrible i formidable. Si s’observa la seua obra en conjunt, és ben fàcil detectar-ho en determinades actituds vitals de l’autor, que sempre reivindica el pensament lliure i el dubte metòdic. El text presenta una estructura ben particular, clarament deductiva i marcada per l’organització de gran part del text en parts introduïdes per números, que analitzen cada un dels aspectes que Fuster vol remarcar de l’escepticisme. Aquesta mena d’organització textual no és usada sovint en els textos fusterians, i potser reflecteix la importància que l’autor vol donar a un concepte que defineix prou clarament el seu pensament i la seua manera d’escometre la realitat. Analitzarem detingudament l’entrada per a poder explicar-ne adequadament l’organització: ■ El text comença amb una declaració d’intencions clara. Vol defensar l’escepticisme: «M’agradaria d’es- criure una apologia». No deixa cap mena de dubte sobre la seua perspectiva personal favorable. Això sí, enceta una espècie de debat amb el lector que en cap cas intentarà imposar, sinó contrastar i raonar amb la finalitat d’alimentar la intel·ligència i el coneixement. I a partir de l’entrada distribueix la resta del contingut en sis aspectes a considerar: –L’aspecte intel·lectual, que fa dels escèptics persones raonables, ja que «dubten i encerten». –L’aspecte moral, que inclina «a practicar el sarcasme», la ironia mordaç i evita per tant el fanatisme i també l’encantament. –L’aspecte social no convertirà mai els escèptics ni en assassins ni en herois .