Nexe 2. Dossier PAU

COVARDIA 34 Joan Fuster en això com en tantes altres esferes i coses, serà aquesta: no censureu, no condemneu ningú perquè siga allò que vosaltres podeu ser en alguna ocasió. Per exemple: covards». Una vegada analitzada l’estructura, podem resumir el text de la manera següent. Joan Fuster reflexiona al voltant del concepte de covardia. Les actuacions del covard no són mai censurables perquè, per molt valents que ens creguem, sempre hi ha algú més valent –o temerari– que nosaltres, i tots som susceptibles de ser covards en algun moment de la vida. Com ja hem dit anteriorment, la finalitat comunicativa de «Covardia», pròpia de l’assaig, és mostrar el punt de vista de l’autor sobre aquest concepte i persuadir el lector sobre la relativitat del terme. Per això, es tracta d’un text molt modalitzat, amb diversos exemples d’ús de la primera persona del plural amb voluntat inclusiva («Si volem –i ho hauríem de voler–», l. 1, «no ens hem pas d’enganyar», l. 9). Això li serveix per a implicar el lector en la seua reflexió, una altra característica habitual en l’assaig i, en general, en tots els textos que pretenen ser persuasius. Hi podem trobar nombrosos elements valoratius que fan explícit el punt de vista de l’autor en la seua ar- gumentació i que l’allunyen d’un text purament explicatiu. Fuster no mostra gens d’interés per l’objectivitat, per això utilitza verbs performatius ( voler , saber , censurar , condemnar ...), una interrogació retòrica (« ¿qui és el que no ha tingut mai por?» ), un aclariment entre guionets, que reforça el seu posicionament («–i ho hauríem de voler–»), verbs que expressen opinió personal ( sé ), o la utilització de la cursiva per a marcar valor connotatiu, com en la paraula valentia . En aquest text Fuster s’atreveix, fins i tot, a alliçonar el lector amb l’ús de l’imperatiu: «no censureu, no condemneu ningú perquè sigui allò que vosaltres podreu ser en alguna ocasió». Una vegada analitzat el text «Covardia», podem concloure que es tracta d’un exemple molt representatiu de la literatura fusteriana, que mitjançant l’assaig i els seus mecanismes textuals (com ara la modalització) aprofita una idea per a reflexionar i fer-nos reflexionar sobre temes més amplis, en aquest cas la por, la con- dició humana i la relativitat dels conceptes i la percepció que en tenim.