Nexe 2. Dossier PAU

33 Joan Fuster JOAN FUSTER Covardia Aquest text, titulat «Covardia», forma part del llibre Diccionari per a ociosos , publicat l’any 1964. En aquesta obra, escrita a la manera del Diccionari filosòfic de Voltaire, es recullen seixanta-una reflexions ordenades alfabèticament, cada una sobre una qüestió concreta i amb una extensió diversa: n’hi ha que tenen forma d’aforisme i d’altres ocupen unes quantes pàgines. Fuster fa un repàs dels grans temes del segle xx: el paper de l’intel·lectual, la justícia, la idea de progrés, la de nació i de nacionalisme; al costat també de temes de sempre com ara el sexe i l’amor, la mort, la llibertat, la creació artística, l’atzar, etc. Reflexiona i fa reflexionar sobre els problemes de l’ésser humà modern en un llibre que vol maridar l’ ociositat, és a dir, el divertiment, amb el diccionari , açò és, el saber rigorós i sintètic. Diccionari per a ociosos és considerat, en conjunt, una obra d’assaig deliberatiu, on l’important no és el tema a tractar, sinó la projecció de la personalitat subjectiva del qui l’escriu. No és sobrer recordar que Fuster va construir una obra literària coherent i d’una magnitud extraor- dinària, tant pel que fa al nombre de publicacions com a la qualitat i la influència dels seus escrits. El text es classifica dins de l’ àmbit literari, com ho demostren els diferents recursos que hi trobem i que veurem desglossats més endavant. Concretament, cal encabir-lo dins de l’assaig, un gènere caracteritzat perquè s’escriu en prosa, exclou la ficció i hi predomina la tipologia textual argumentativa, disfressada d’ex- positiva a partir de l’enunciació inicial de la tesi. L’objectiu del conjunt del text és mostrar la personalitat de l’autor i el seu punt de vista sobre la realitat, però ho fa amb unes característiques formals que recorden al lector una exposició gairebé científica, amb la càrrega de credibilitat i solvència que s’associa a aquest tipus de text. Per això, el llenguatge que fa servir Fuster és alhora col·loquial i culte, amb oracions que barregen expressions informals («no hi ha manera humana») i formals («fixar un límit moral»). El títol del text, com ocorre amb totes les entrades del diccionari, és temàtic, tot i que no ens avança cap a on dirigirà Fuster els seus pensaments. En Diccionari per a ociosos Fuster utilitza noms simples a mane- ra d’entrada, en aquest cas, «Covardia», però acaba parlant de temes diversos, de qüestions generals que afecten i preocupen les persones. Per tant, encara que inicialment el tema principal del text siga la covardia, Fuster reflexiona al capdavall sobre la por en general, sobre la condició humana, sobre la concepció que tenim de nosaltres mateixos i de la resta de la humanitat i sobre la relativitat de les coses. Fuster, com a pensador, és el reflex del segle xx, un segle alhora terrible i formidable. Si s’observa la seua obra en conjunt, és ben fàcil detectar-ho en determinades actituds vitals de l’autor davant la llibertat, la naturalesa, la justícia o, en aquest cas, la humanitat. «Covardia» es presenta en un únic paràgraf, una estratègia que es repeteix en moltes de les entrades del Diccionari . Tot i això, hi podem diferenciar una estructura argumentativa clara: ■ La introducció aniria des de «Si volem...» fins a «...mai por?», on l’autor planteja ja el tema que tractarà: la covardia i la seua justificació. ■ El desenvolupament ocupa des de «És clar que la por...» fins a «...sou un covard». L’autor exposa la relativitat del concepte, adduint que la valentia no exclou la por i que un excés de valentia pot conside- rar-se temeritat. ■ La conclusió ocupa des d’«Una bona regla de conducta...» fins al final del text. En aquesta part, l’es- criptor arriba a la tesi del text: el millor que es pot fer, parlant de la covardia i de qualsevol altra cosa, és no condemnar ningú per una cosa que és molt probable que siguem en algun moment determinat. A més a més, l’argumentació segueix una estructura sintetitzant o inductiva que va de les idees concretes, «Si volem –i ho hauríem de voler–, sempre trobarem una raó per a excusar les accions del covard: la seua co- vardia», a la idea més general, que és, en el cas de «Covardia», un consell ètic: «Una bona regla de conducta,