Nexe 2. Dossier PAU

CADIRA 32 Joan Fuster confort més immediat», es recupera al final del text: «Tradicionalment, la virtut era entesa sota formes incon- fortables: l’austeritat i l’ascesi, l’abstenció i la mortificació. La vida de l’home sobre la terra era considerada com una exigència de sacrifici. Ara tothom pensa de distinta manera. Potser –n’estic segur– per això comen- cem a disposar de cadires còmodes. I de més coses». Una vegada analitzada l’estructura, podem resumir el text de la manera següent: utilitzant la cadira com a metàfora, Joan Fuster reflexiona sobre l’evolució del pensament en relació amb la concepció de la vida a la terra, que ha passat de ser considerada un sacrifici a ser un valor en si mateix. «Cadira», en tant que text assagístic, mostra un punt de vista personal i pretén persuadir el lector, per això presenta una sèrie de característiques de llenguatge i d’ estil que comentarem a continuació. El text està escrit en un registre estàndard amb elements propis de l’oralitat («culs plans», «es tracta de l’ou de Colom»). Es tracta d’un text molt modalitzat, en el qual apareixen molts díctics que denoten la presència de l’autor (el subratllat és nostre): en primera persona del singular, «torno a dir-ho» (l. 27), «si se’m permet el mot» (l. 28); però també en primera persona del plural, «Ens hi ratificaríem» (l. 2), «podem creure» (l. 19), «els nostres avantpassats». L’ús d’aquests díctics ens indica que Fuster no perd mai de vista el seu públic, com ho demostren les referències directes al lector: «La conclusió que s’imposa, ja l’endevinarà el lector». Mentre l’informa, procura enunciar-li amb la major veracitat possible el seu punt de vista sobre l’assumpte en qüestió, alhora que s’esforça a convéncer-lo i a fer-lo pensar sobre el tema per ell mateix. Uns altres elements que mostren la modalització del text són l’ús de verbs performatius ( creure , dir ), de demostratius ( aquestes latituds ) i d’un gran nombre de substantius valoratius ( turment , desgràcia , fantasia , sumptuositat , virtut , exigència , sacrifici ). A més, també hi ha adverbis de manera ( afectuosament i discreta- ment ) i quantificadors ( moltíssimes , massa , més ...). Una vegada analitzat el text «Cadira», podem concloure que es tracta d’un exemple molt representatiu de la literatura fusteriana, que mitjançant l’assaig i els seus mecanismes textuals (com ara la modalització) aprofita els detalls de la vida quotidiana per a reflexionar sobre el pensament humà i la concepció de la vida en un sentit més transcendental.