Nexe 2. Dossier PAU

31 Joan Fuster JOAN FUSTER Cadira Aquest text, titulat «Cadira», forma part del llibre Diccionari per a ociosos , publicat l’any 1964. En aquesta obra, escrita a la manera del Diccionari filosòfic de Voltaire, es recullen seixanta-una reflexions ordenades alfabèticament, cada una sobre una qüestió concreta i amb una extensió diversa: n’hi ha que tenen forma d’aforisme i d’altres ocupen unes quantes pàgines. Fuster fa un repàs dels grans temes del segle xx: el paper de l’intel·lectual, la justícia, la idea de progrés, la de nació i de nacionalisme; al costat també de temes de sempre com ara el sexe i l’amor, la mort, la llibertat, la creació artística, l’atzar, etc. Reflexiona i fa reflexionar sobre els problemes de l’ésser humà modern en un llibre que vol maridar l’ ociositat , és a dir, el divertiment, amb el diccionari , açò és, el saber rigorós i sintètic. Diccionari per a ociosos és considerat, en conjunt, una obra d’assaig deliberatiu, on l’important no és el tema a tractar, sinó la projecció de la personalitat subjectiva del qui l’escriu. No és sobrer recordar que Fuster va construir una obra literària coherent i d’una magnitud extraor- dinària, tant pel que fa al nombre de publicacions com a la qualitat i la influència dels seus escrits. El fragment pertany a l’ àmbit literari, com ho demostren els diferents recursos que hi ha al llarg del text i que veurem més endavant. Concretament, cal encabir-lo dins de l’assaig, un gènere caracteritzat perquè s’escriu en prosa, exclou la ficció i hi predomina la tipologia textual argumentativa, disfressada d’expositiva a partir de l’enunciació inicial de la tesi. L’objectiu indubtable del conjunt del text és mostrar la personalitat de l’autor i el seu punt de vista sobre la realitat, però ho fa amb unes característiques formals que recorden al lector una exposició gairebé científica, amb la càrrega de credibilitat i solvència que s’associa a aquest tipus de text. El títol del text, com ocorre amb totes les entrades del diccionari, és temàtic, tot i que no ens avança cap a on dirigirà l’autor el seu pensament. Per a fer-ho, Fuster utilitza substantius clau, en aquest cas, «Cadira». L’interés per temes diversos, per qüestions generals que afecten i preocupen les persones, és l’objectiu real de Fuster. Per tant, encara que inicialment el tema principal del text siga la cadira i la seua tímida evolució, el que Fuster fa, en realitat, és reflexionar sobre la humanitat i sobre com ha evolucionat la manera de concebre la vida al llarg dels segles. De fet, Fuster, com a pensador, és el reflex del segle xx, un segle alhora terrible i formidable. Si s’observa la seua obra en conjunt, és ben fàcil detectar-ho en determinades actituds vitals de l’autor davant la llibertat, la naturalesa, la justícia o, en aquest cas, una concepció de la vida lliure de patiment. «Cadira» es presenta en un únic paràgraf, una estratègia que es repeteix en moltes de les entrades del Diccionari . Tot i això, hi podem diferenciar una estructura argumentativa clara: ■ La introducció aniria des de «La constatació és fàcil de fer...» fins a «...a tot allò que feia referència al seu confort més immediat». En aquesta part, Fuster introdueix el tema de què parlarà: la manca d’inno- vació de l’ésser humà pel que fa al confort. ■ L’ argumentació ocupa el gros del text, des de «No es tracta solament de cadires...» fins a «un vulgar obrador d’artesà era suficient per a construir-la». Ací, Fuster raona amb arguments i contraarguments l’escassa evolució de les cadires al llarg de la història, una prova que la idea de confort és més prompte moderna. ■ Per últim, la conclusió del text va des de «No vull exagerar...» fins al final del text. L’autor arriba a la conclusió que la societat ha canviat. La incomoditat, que abans era considerada un element de vida virtuosa, ha donat pas a una preocupació pel confort. Podem afegir que «Cadira» segueix una estructura enquadrada, ja que la idea que s’esbossa a l’inici: «L’ho- me occidental, tan ric en inventiva per a certes coses –mitologia, metafísica, literatura, art, guerra, opressió, etc.–, ha mostrat al llarg dels segles una singular falta d’imaginació per a tot allò que feia referència al seu