Nexe 2. Dossier PAU

TEMPS 28 Vicent Andrés Estellés posarà fi a eixa forma de vida i la mort triomfarà. La desesperació i la misèria es faran les ames dels dies de la guerra i del que vindrà després. I entre tant de patiment encara trobem la ironia estellesiana, amarga sempre: «es morí la figuera del corral de ma casa,/ ningú no sabrà dir quan o de què es moria». El títol del poema, «Temps», es relaciona amb el relat temporal de l’època precedent a la guerra i de la prò- pia Guerra Civil espanyola. Evoca un passat dolorós però viu que la guerra alterarà per sempre més i convertirà en un temps de mort que no s’acaba mai, com «les llargues campanes del seu poble». Pel que fa a l’ estil , Estellés va crear una manera de dir pròpia, inèdita i molt personal amb la combinació de la llengua col·loquial pròpia de la comarca de l’Horta, que incorpora en aquest poema amb molta naturalitat ( agrunsa , t’esgarraves , baixeta , morí ), i la llengua literària, que aporta als versos solemnitat i contundència ( trontollava , nit endins , es planyen lentament ). En «Temps» trobem una barreja entre el lèxic culte i el lèxic col·loquial, amb un clar predomini del segon, ja que el poeta hi vol destacar la manera habitual de viure de la gent, i la seua llengua també ho evidencia. Els topònims, sempre presents en la poesia estellesiana, emmarquen espacialment l’acció en la seua estimada comarca de l’Horta: Paterna, el camí de Godella, l’Alqueria del Pi, la séquia de Tormos, la séquia de Montcada, Benifaraig, Carpesa, Poble Nou, Borbotó. Pel que fa a les figures retòriques , Estellés les usa amb profusió per a destacar aquells conceptes i aque- lles situacions que més li interessen. Hi comentarem la hipèrbole que li serveix per a palesar la presència cons- tant i inevitable de la mort: «les llargues/ campanes del meu poble que no s’acaben mai». Els encavallaments són emprats pel poeta per a destacar elements que considera fonamentals, com en els dos versos anteriors o en altres: «aquell diumenge/ va començar la guerra», «les ràfegues/ d’una música»... Les repeticions de mots clau com amarga , profunda o mort ajuden a prioritzar conceptes que Estellés destaca en cada part del text. Havent analitzat els aspectes més destacats del poema «Temps», podem concloure que ens trobem da- vant d’un dels poemes on Vicent Andrés Estellés prioritza la descripció i la narració de la quotidianitat, sense oblidar l’expressió dels sentiments que tot això li provoca. Com la major part de la seua extensíssima obra poètica, parteix de la realitat concreta (els anys anteriors a la guerra civil i la mateixa guerra civil espanyola) per a mostrar-nos la manera de viure de la gent del seu entorn, els seus avantpassats. Els seus sentiments, unes voltes de joia i altres d’amargura, es transformaran en dolor i mort per efecte de la guerra. Com pràcticament tota la poesia d’Estellés, aquest poema, el podem analitzar des de la seua dimensió cívi- ca o des de la seua dimensió lírica. La seua evocació amarga dels temps passats contrasta amb la destrucció que genera la guerra, amb la mort com a conseqüència inevitable. La poesia d’Estellés motiva alhora la reflexió i l’emoció més profunda, com cap altre poeta valencià del segle xx va aconseguir amb la seua obra.