Nexe 2. Dossier PAU

NO ESCRIC ÈGLOGUES 21 Vicent Andrés Estellés Estellés parteix dels fets viscuts i propers, de la vida quotidiana, per a convertir-se en testimoni de la re- alitat que intenta apropar al lector. Aquest poema inicial de la segona part destaca l’obsessió del poeta per reflectir la bellesa de la dona recordada, el seu erotisme, la seua sensualitat evocada enmig d’un món trist, miserable, caòtic i dolorós, el món de la València de postguerra. Ni les renúncies que els anys han provocat, per la situació social i política, faran oblidar el record d’aquelles cames, idealitzades i úniques, que el poeta comparteix amb nosaltres. I tot això sense oblidar el seu compromís ètic que l’obliga a recordar també altres dones i altres homes que compartien amb ell aquells anys de penúries i privacions. L’emoció i la reflexió, la dimensió lírica i la dimensió cívica, estan presents en aquest magnífic poema com en tota la seua obra.