Nexe 2. Dossier PAU

DEMÀ SERÀ UNA CANÇÓ 12 Vicent Andrés Estellés El títol del poema es relaciona amb aquesta mateixa evocació del passat. La seua vida, d’ací a poc («demà»), serà sols una cançó, un poema que la contarà, perquè ja no hi haurà realitat, sols record. Pel que fa a l’ estil , Estellés va crear una manera de dir pròpia, inèdita i molt personal amb la combinació de la llengua col·loquial pròpia de la comarca de l’Horta, que incorpora amb molta naturalitat («teues», «volta», «banda»); i la llengua literària, que aporta als versos solemnitat i contundència («versos solemnes –¿solem- nes?–»). Tot i que en aquest poema trobem un equilibri bastant igualat entre el lèxic culte i el lèxic col·loquial podem afirmar que hi predomina el primer. Algun topònim («l’Albereda») i les referències a espais urbans coneguts per ell («el riu», «la fira»), ens ajuden a ubicar l’acció explicada en el poema en la seua volguda ciutat de València, òbviament, durant la postguerra. Després d’analitzar els aspectes més destacats del poema «Demà serà una cançó», podem concloure que ens trobem davant d’un dels poemes més representatius de Vicent Andrés Estellés, segurament el poeta va- lencià més important després d’Ausiàs March. Com la major part de la seua extensíssima obra poètica, parteix de la realitat concreta del seu temps (els anys posteriors a la Guerra Civil espanyola) per a reflectir els seus sentiments, unes voltes de joia pel passat viscut i altres de tristor perquè aquells temps ja han passat i no tornaran. Com tota la poesia d’Estellés, la podem analitzar des de la seua dimensió cívica o des de la seua dimensió lírica. La seua evocació de l’amor passat també s’entén com a denúncia de les dificultats que provo- cava la situació política per a l’expressió lliure d’eixe amor. La poesia d’Estellés ens ajuda alhora a reflexionar i a emocionar-nos.