Bromera utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entenem que ho acceptes.

XXIX Premi Ibn Hazm

Premi Ibn Hazm 2010- Maria Carme Arnau - EDICIONS BROMERA

 XXIX Premi Ibn Hazm

 

Maria Carme Arnau


 

Obra guanyadora
Itinerari de tendresa
tl_files/autors/ARNAU MARIA CARME.JPG
Maria Carme Arnau


Maria Carme Arnau

M. Carme Arnau i Orts (Alfara del Patriarca, 1958) és psicopedagoga en un institut i professora associada en la Facultat de Psicologia en el Departament de Psicologia evolutiva i Educativa. Com a poetessa compta amb una obra sòlida i important al seu darrere, per la qual ha rebut importants guardons. Col·labora en diverses revistes literàries i pertany al cercle poètic «Argila de l’Aire».

Itinerari de tendresa

Hi ha una veu més antiga que les paraules
esclatant als ulls, vessant aquest desig
al tacte de la pell, un riu de l’univers
recorrent les venes, creixent dins el cos.
Font de vida que germina en l’instant
de l’abraçada o del somriure.
No sé de quin gest es va fer la dolçor,
però tots aprenem, un moment o un altre
que l’estima no deixa de trucar al cor.

 


Declaracions de l’autora:

«Com a preàmbul, m’agradaría fer referència a la satisfacció que se sent al veure el llibre publicat. Escriure és l’eina del poeta, l’elecció de poder compartir pensaments, sentiments, emocions...ens fa conscients de qui som i que ens agrada, ens dona l’oportunitat d’entendre i percebre allò que tenim al davant i també extraure totes les nostres potencialitats. Ser guardonat amb un premi literari és sempre un pas endavant, i més si és amb un premi com el de poesia “Ciutat de Xàtiva” que te un ressò mediàtic important que fa possible que la teua obra poètica arribe a un públic major.»

 

 

«La poesia descobreix i a l’hora permet descobrir-nos a nosaltres des d’una perfectiva més profunda. Vaig triar Itinerari de tendresa com a títol del llibre perquè sentia que és la imatge que recollia tot el seu sentit simbòlic. En el caminar de cadascú hi ha l’anhel de retrobar en cada pas la tendresa, de donar-la i de rebre-la. Aferrada a aquest desig he navegat amb les paraules, he volgut retornar un llenguatge del que a sovint no parlem, però que esta present. Així els versos donen la possibilitat al lector de fugir de les presses i cercar el ritual de les paraules fetes imatges.»