Teatre i política and#151;art i gestió culturaland#151; són termes que, al llarg de la història, han mantingut relacions d'amor/odi, inclusió/ex--clusió, confiança/recel... però, sobretot, els ha unit, o separat, una incomprensió mútua que, la majoria de vegades, s'ha convertit en un diàleg de sords. Per això és molt positiu que, a Alzira, dins de la VIII Trobada de Teatre a l'Estiu, s'hagen aplegat per parlar i escoltar tant polítics en actiu com professionals del teatre que tenen, o han tingut, alguna cosa a veure amb la gestió cultural o, simplement, que n'ha estat víctimes.
D'entrada, el títol, Teatre contra política, ens fa pensar en una forta polarització, també confirmada pel fet que la política cultural and#151;i sovint per a maland#151; ocupa més converses i espais als mitjans de comunicació que el fet teatral com a art. Ara, en llegir les ponències i amb una certa perspectiva temporal, es podrà comprovar el que hi havia de cert, o d'exagerat, en les paraules de gent com Enrique Herreras, Rodolf Sirera, David Ladra, Juli Leal, Rafa Marí, Toni Benavent o Santiago Muñoz.
