Bromera utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entenem que ho acceptes.

Júlia

La primera novel·la d’Isabel-Clara Simó es transforma al teatre de la mà de Gemma Miralles, actriu i directora valenciana guardonada en diverses ocasions. 

Una obra que, pràcticament quatre dècades després de la seua publicació, continua estant viva als prestatges i a les mans dels lectors de totes les edats.

La història d’aquesta jove obrera, intel·ligent i tenaç, que lluita per convertir-se en una senyora, ha captivat generacions de lectors. Amb el teló de fons de la Revolució del Petroli, uns diàlegs vius i una inoblidable galeria de personatges, aquesta “síntesi de la precarietat humana”, com la qualificà l’autora, revela la seua dimensió teatral gràcies a l’adaptació fidel i acurada de Gemma Miralles.

Autoria: Isabel-Clara Simó
Núm. col·lecció: 84
Edat: Des de 14 fins a 100 anys
Pàgines: 132
ISBN: 9788413582641
Format: 13 x 20,5 cm
Enquadernació: Rústica
Coberta: Carles Barrios
Introducció de: Silvestre Vilaplana

Enviament gratuït a partir de 15 euros a tota la península.
Temps estimat de lliurament: dos dies laborables.

Consulta ací la política de compra

Isabel-Clara Simó

Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943 - Barcelona, 2020) ha sigut una de les escriptores valencianes amb una trajectòria literària més sòlida. Al llarg d'una carrera intensa i ferma, ha obtingut èxits tan contundents de crítica i públic com l'aclamada novel·la Júlia; l’obra pòstuma El teu gust; l'obra de teatre Còmplices; novel·les d'èxit com La innocent (Premi València), La vida sense ell, Raquel, Joel, Dora diu que no, El meu germà Pol (Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira), Un tros de cel i L'amant de Picasso, així com les col·leccions de relats Dones i Homes, que han gaudit d'una enorme acceptació per part dels lectors i les lectores.

Així mateix, ha obtingut diversos premis literaris de prestigi, com el Premi Víctor Català per És Quan miro que hi veig clar; el Premi de la Crítica del País Valencià per Ídols; el Premi de la Crítica Serra d'Or per Històries perverses, o el Premi Sant Jordi per La salvatge.