Les etapes de conquesta i ocupació del nou Regne de València poden ser considerades també fases d’una expulsió parcial i d’un arraconament progressiu de la població musulmana. Posteriorment, algunes revoltes dels moriscos, considerades actes de traïció, foren aprofitades per a anul·lar molts dels tractats de rendició, per a ocupar noves terres i llocs.
El 1609 es va promulgar el decret d’expulsió massiva de la població d’origen musulmà, convertida a la força durant la guerra de les Germanies. Aquesta ordre significava exiliar violentament, i de colp, una tercera part dels habitants del Regne de València. En cap altre territori tindria un efecte tan extens i profund. El nostre país ja no tornaria a ser el mateix, ni des del punt de vista nacional, ni religiós, ni cultural, ni lingüístic, ni d’ocupació del territori, ni de poblament o de producció agrària. La crisi en què es va veure sumit el país no es va superar del tot fins quasi un segle després.
Obres en gran format que aborden qüestions relacionades amb la nostra cultura, des de llegendes fins a música tradicional.
Joan F. Mira (València, 1939) és antropòleg, escriptor, professor de grec i traductor de clàssics. És autor de més de quaranta llibres de narrativa i d’assaig, i ha rebut distincions com el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, la Medalla d’Or de la ciutat de Florència, o el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i president d'Acció Cultural del País Valencià.
Les seues obres més importants són Els cucs de seda (Premi Andròmina de narrativa), Crítica de la nació pura (Premi Joan Fuster d’assaig i Premi Crítica Serra d’Or d’assaig), Borja Papa (Premi Crexells i Premi de la Crítica), Purgatori (Premi de la Crítica) i El professor d’història (Premi Joan Crexells, Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada i Premi Nacional de la Crítica).
Com a traductor, destaquen les seues versions de La Divina Comèdia, Els Evangelis i L'Odissea.
