Marceline Loridan-Ivens (Épinal, 1928 - París, 2018) va ser una cineasta i escriptora francesa. Els seus pares, polonesos jueus, van emigrar a França el 1919. A l’inici de la Segona Guerra Mundial, es van instal·lar a Vaucluse i Marceline va entrar en la resistència contra els alemanys. Capturada per la Gestapo, juntament amb el seu pare, va ser enviada al camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau. El seu pare va morir allí. Després de ser traslladada a diversos camps de concentració, va ser posada en llibertat el 1945 gràcies als soviètics.

Com a escriptora, és autora dels relats Ma vie balagan, Et tu n'es pas revenu i L'amour après. El segon, la seua obra més coneguda, és una carta adreçada al seu pare en què explica que voldria fugir de la història del món, del segle, i retornar a l’adolescència que no se li va permetre viure.