Bromera utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entenem que ho acceptes.

VII Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil

XIII Premis Ciutat d'Alzira 2002 - Vicent Pardo - EDICIONS BROMERA

Joan Pla
 

VII Premi Bancaixa
de Narrativa Juvenil


Guanyador amb la novel·la
Daniel i les bruixes salvatges

Gabriel Janer


 

Foto guanyadors 6x8 cm, 300 dpi, color RGB, format JPG (1.067 Kb)
Logo Narrativa Juvenil


ARGUMENT DE DANIEL I LES BRUIXES SALVATGES

«M’agradaria explicar una breu història, abans de morir», diu Daniel quan demana al carceller paper i ploma per a escriure a la seua estimada el relat de la seua vida. I el que descobrim és la vida malastruga d’un jove de quinze anys condemnat a ser penjat en començar el nou dia.

Daniel és abandonat en nàixer i un captaire el ven a una família de comerciants. Fins als sis anys, la seua existència és feliç, però el seu padrastre és víctima d’una conxorxa i mor assassinat. La madrastra el seguirà a l’altre món pocs dies després. A partir d’aquest moment, sense herència ni família i malgrat ser només un infant, tractarà de guanyar-se la vida demanant almoina o servint senyors que el tracten a bastonades.

Daniel recorre, en les pàgines d’aquesta novel·la, els camins d’una vida plena de dificultats, d’injustícia i estafa. En el nostre temps seria un menino da rua, un infant abandonat, llançat per les dificultats i la misèria al drama de viure la lluita quotidiana per sobreviure. Ambientada en el temps moderns, tot just acabada l’edat mitjana, el jove protagonista de la història descobreix l’amor per mitjà de les històries d’amor que ha sentit recontar. Només perquè hem sentit contar històries d’amor —pensa— som capaços d´enamorar-nos.

La suma de desgràcies que travessen la seua vida podria fer-nos pensar en un personatge extret de la nomenada «novel·la picaresca». Però Daniel no és un pícaro, sinó un adolescent innocent i bo cansat de viure en un món advers. Daniel, que pren el nom del profeta homònim que somriu a la vida des del portal de la catedral de Compostel·la i que no ha plorat mai de la vida, accepta la condemna a mort amb resignació i elegància perquè, com li va dir una vegada mossén Ferrandot: «Tu no ets un miserable, tot i que la misèria t’ha acompanyat sempre».

 

CURRICULUM

Gabriel Janer Manila (Algaida, Mallorca, 1940) és llicenciat en lletres, doctor en pedagogia per la Universitat de Barcelona, catedràtic d’antropologia de l’educació a la Universitat de les Illes Balears i escriptor.

L’any 1967 es va donar a conéixer amb L’abisme, Premi de Novel·la Ciutat de Palma. D’aleshores ençà, la seua producció novel·lística és contínua, amb títols tan remarcables com Els alicorns, Premi Josep Pla 1971, Els rius de Babilònia, Premi Sant Joan de Novel·la 1984, o Els jardins incendiats (1997), Premi Carlemany de Novel·la, entre altres. També ha conreat l’assaig i la narrativa infantil i juvenil: El rei Gaspar, Premi Josep M. Folch i Torres 1975; Tot quant ves és el mar, Premi de la Generalitat de Catalunya al millor llibre infantil publicat l’any 1987 i Premi Nacional de literatura juvenil del Ministeri de Cultura 1988; Els rius de la lluna, Premi Ala Delta, 1989; Recorda’t dels dinosaures, Anna Maria, Premi Edebé 1991; Han cremat el mar, de bell nou Premi Nacional de literatura juvenil del Ministeri de Cultura 1994 i El terror de la nit, Premi Columna-Jove 1995. Per dues vegades, l’any 1988 i el 1994 ha estat nomenat candidat de l’Estat espanyol al Premi Internacional de Literatura Juvenil Hans Christian Andersen.

Més informació a la pàgina web de l’autor:
http://www.escriptors.com/autors/janermanilag/index.html

 

DECLARACIONS DE GABRIEL JANER MANILA

«Daniel i les bruixes salvatges és una història d’amor a la vida i, alhora, una absoluta denúncia contra la pena de mort.»

«He escrit molts relats per a joves, però mai els he escrit pensant que els llegirien exclusivament els nins i els joves. Crec, encara, que un bon relat per a nins també ho ha d’ésser per a adults.»

«Sóc, després de tant de temps, un aprenent. No he deixat mai d’ésser un aprenent. Cada dia aprenc a experimentar la matèria que tinc entre les mans, a forçar fins als límits l’expressivitat de l’idioma i a aprofundir en el coneixement de la vida. Algú, referint-se al meu estil, ha parlat de "lirisme lúcid" i a mi no em desagrada. Escric tots els dies, perquè és quasi un joc.»


Veredictes PLCA 2001
Pàgina


Edicions Bromera, 2001